1.
ep,
hepa (
BN-arb),
epa (
V-gip),
epe (
V-gip)
Ref.:
A (hepa);
Etxba Eib (epa);
Elexp Berg (epa, epe)
.
Interj. con la que se requiere atención (tbn. de sorpresa, de saludo).
"
Hepa, interj. de llamamiento"
A.
"Interj. que pone sobre aviso. Epa! or dozu zezena zeuregana!
"
Etxba Eib.
"
--Afarixa zor dostak. --Epa hi! alto. Hori eztok egixa
"
Elexp Berg.
"
Epa, zer moduz?
"
Ib.
Buxerak erraiten dio gibeletik: "Hep, hunat, haragiaren saria?".
Barb Leg 143.
Oihu egin zion, [...] "Nun zira?. Hep! ene adixkidea!".
JEtchep 116.
Ep! Ep! Ez al dakik arraintza debekatua dagola emen?
EgutAr 11-1-1960 (ap. DRA
).
Hep? Hor zarezte?
Larz Iru 52.
(Uso sust.).
Hep bat aizoari aski da, zuñ ordüz, ordütan salbatzeko.
Herr 24-11-1960 (ap. DRA
).
2.
(BN, S, R ap. A
).
Interj. que denota esfuerzo.
"Interj. que se usa en momentos de apuro, a punto de realizarse algo que nos apasiona"
A.
Bainan ihes zohana heldu da gibelerat bi jauziz, hep, igaten da zaldira.
EskLAlm 1902, 18.
(ap. DRA)
3.
(BN, S)
Ref.:
A (ep, hep);
Lrq (hep)
.
"Interj. de burla que equivale al vah latino"
A.
"
Hep, grito de desafío"
Ib.
"Interj. de moquerie"
Lrq.
Hepa, hepa, hepa / orai niz orai alagera / ikusten düt enegitekuak / untsa juaiten direla.
Xarlem 251.