irozkai
1.
(G ap. A
; Lar→H).
Sostén, apoyo.
"Puntal"
Lar.
"Sostén"
Ib.
"1. (en général), tout ce qui sert de support matériel, d'appui, de souten, etc. 2. (au moral), ce qui soutient, mantent, empêche de faiblir, de céder. Nire neguetan ez dot irozkai bat baño: Iaungoikoa
"
H.
Eliz-irozkai (fundamento de la Iglesia), galbidien ondatzaille, sinismenaren gordelari, atsekabe-larrituben pozkida.
Elizondo KristPE 280.
Zutitu zela berriz oinetako irozkaietan.
"
Estribos"
.
(Quijote IX)
AIr RIEV
1928, 606 (Anab ib. 611 oin-burnietan, Or RIEV 1929, 9 oin-burdinen, Ldi ib. 210 oin-burnien
).
Lau zokoetan irozkai bana.
Ol 3 Reg 7, 30, (Dv ostiko, Ker kirten, BiblE euskarri
).
2.
"Materia, parte del compuesto"
Lar.