Tr. Documentado en textos meridionales de los ss. XIX y XX. La forma mejor documentada es lauskitu . Hay lauzkitu (junto a lauskitu ) en Erkiaga e Ibiñagabeitia, y laskitu en E.M. Azcue. En DFrec hay 2 ejs. de lauskitu .
sense-1
1.
(V-m ap. A),
laskitu (V-ger-ple ap. A),
lauzkitu (V-ger-m ap. A),
lauski. Estrujar."(V-m), 1.º restregar; 2.º exprimir, estrujar"A.
"
Laskitu: 1.º (V-ger), restregar la ropa; 2.º (V-ple), pisotear, estropear algo"Ib. Andreak dabenian / mozkor-aldia, / laskiturik darabil / ule guztia. AzcPB 106 (in Ur PoBasc 207 laskiturik).
Zeure indar guztiakaz barri-pillo guztiak lauskituarren, etzenduzan lau barri-tanta atarako. ATxirrist 217s.
Errape anpatuak lauskitzen, esne eder aparduna ereika atereaz. 'Celui-ci exprimait'
.OrMi 99.
Arerio bati bezala besapeak sarrast itaitu ta odol-orbanak buruan lauskitu. 'Secó las manchas de sangre en la cabeza'
.ZaitSof 23.
Biotza lauskiz... Ai! Zenbat malko / bakar ordu mergatzetan. JKortEG 1956 (3-4), 15. Atz artean xamur lauskitu eizu, / zure maastiko mats-mordo bai dozu: / eztia darion maite-bertsoa, / goizeko izar-malkoz oretukoa. OnaindMEOE 725.
Alperrik eskuekin errapeak lauzkitu dizkiegu. IbiñVirgil 40.
azpiadiera-1.1
(Part. en función de adj.). Loak artu dau, buruan mundu naastauaren irudi lauskitua jira-bira zorapenezkoan dauala. ErkiagBatB 136.
sense-2
2.
(V-ger ap. A),
lauzkitu (V-ger ap. A). "Producirse dentera. Sasimatsa ikusten dodan baiño geiago, agiñak lauskituten jataz, en cuanto veo una uva silvestre, se me irritan los dientes"A.
sense-3
3.+ laskitu (V-m ap. Zubk Ond), lauzkitu (V-arr-oroz-m ap. A)."Despedazar, descuartizar"A.
"Desmenuzar, deshacer"ZubkOnd.
Goseak zoraturik / etxeko katuak, / aginakaz laskitu / ebazan gorpuak. AzcPB 277 (in Ur PoBasc 172 zatitu).
Azur biribil bat agin artean nasai lauskitu ostean. ErkiagBatB 57.
Ostikopean zapaldu ta urteierea lorrindu bere, lurrezko ataka auskorra itsutu ta lauzkituaz. Ib. 36.
sense-4
4."
Lauskittu, se dice del afectuoso estrechar en los brazos y besuquear a las personas queridas y por antonomasia a las criaturas. Bere ama balitz bezela lauskittu eban neska txikixori, estrechó a la muchachita como si fuera su propia madre"EtxbaEib.
"
Gura eban bakarrian aukera guztian lauskitzia, quería acariciarla a solas y a sus anchas"Ib."
Amena da euren umiak lauskitzia, es de las madres el besuquear a sus hijos"Ib.
sense-5
5.(Uso sust.)."
Lauskittuak, abrazos. Aiñ saskarrak aren lauskittuak, umiak bildur zetsan, eran tan fuertes sus caricias, [...]"EtxbaEib.
azpisarrera-1
LAUSKITUPEAN.
Erro lauskitu-pean kaikua apartsuago ta are ugariagoa izango da errapearen iarioa. 'Le flot coulant de ses mamelles pressées'
.IbiñVirgil 100.