afin
(Seguido de eta
).
A fin de que, con objeto de que.
Giten othoi, onsa bizi Ienkoarekila batian haren grazia saindian, afiñ eta ohoiñ tronpur hura, herioa jin dadinian, edo egunaz edo gauaz gure kontre, guk hura trunpa dezagun eta, ez hark, gu.
Tt Onsa 61.
Afin eta ihesi egin dezazun haier, ebita ditzazun.
Tt Arima XV.