EUSCAL-ERRIJETACO OLGUEETA, TA DANTZEEN NEURRIZCO-GATZ-OZPINDUBA
Aita Prai Bartolomé de Santa Teresa, Marquinaco Carmen ortotzeco predicadoriac prestauba.
(Iruñean, Joaquin Domingo Nagusiaren eta Gaztearen inprentan, 1816an)
Testuingurua
Liburu oso bitxia, gaiagatik. Napoleon Waterloo-n zanpatua izan ondoren, Europa osoan Aliantza Santuak iraultza usain minimoena izan dezakeen edozeren aurka gogor ekiten dio. Euskal Herrian, Eliza Katolikoak laguntzen dio zeregin horretan. Testuinguru horretan, dantza publikoak kontrolatzea oso garrantzitsua bihurtzen da, ohitura ‘nasai’ eta ‘lohietarako’ aukera ematen duten neurrian, desordenu handiagoetarako bidea ere badira. Frai Bartolome Santa Teresarena fraide karmeldarrak sutsu ekiten dio lan horri eta 1816an liburu berdingabe bat idazten du.
Erromeria baten eszena – José Arrue (1885-1977).
Mamia
Liburu hau berdingabea da bere erretolikan eta hizkuntzaren zehaztasunean; edukia, aldiz, gaur egungo begiekin ikusita, atzerakoia. Egileak zuzenean erasotzen dio herritar xumeek ordura arte izandako ohiturei; karga integrista horrek bi mendez eragingo dio moral publikoari.
Lagin bat
“Plazeetan gizon ta emakume naaste egiten dirian dantzaak, abemarijetan tanbolina isilduta amaituten dirianak, Euskal-errijetan usetan dirian moduban, pekatu mortaleko okasinoe urrekuak dira.”