estatxa
(G-bet, AN-gip, B ap. A
; Lar),
estartxa (Lar).
"Estacha, cuerda del harpón"
Lar.
"Estacha, cuerda delgada de que se sirven los pescadores en sus faenas"
A.
"
Estatxa; arpio soka: estacha"
Elizdo EEs
1926, 31.
Estatxa deritzan sokaz lotuta, arpiuak botatzen zituzten.
Elizdo EEs
1925, 247.
Patroiak atzez estatxa atxi-ta.
"El patrón pase la cuerda por detrás de su cuerpo"
.
Or Eus 393.