hozgarri
1.
(Urt, H),
otzigarri (H) .
(Adj.).
Que enfría (sentidos prop. y fig.).
"Algificus, hotzharria [sic, sin duda por hotzgarria]"
Urt I 486.
"
Hotz-, otzgarria, qui est propre à refroidir, à rafraîchir, à tempérer l'ardeur, soit au physique, soit au moral et au figuré"
H.
Zugaitz gorriak, neguko aizez. / Baso ta landak, otzgarri.
'Heladores'
.
Gand Elorri 199.
Arren, ez bekio izan otzgarri nere iritzi au egille gazteari.
Lek Egan
1957 (1-2), 122.
2.
(Sust.).
"
Pairamena iaidura suharren hotzgarri guzizkoa da, la souffrance est ce qui amortit, refroidit efficacement les passiones ardentes"
H.