1.
(S ap. Lrq; Dv),
ezartzaile
(Dv, H),
ezartzale
.
(El) que pone, coloca, establece. "Celui qui met, metteur" Dv. "Qui place [...], qui établit" H. "Qui met" Lrq.
(Como segundo miembro de compuestos). "Lege ezarlea" SP. "Aestimator [...], balio emaillea, ezartzáillea" Urt I 354. v. GEZUR-EZARLE, MALDIZIO-EZARLE.
Moises, lege-ezarle subiranoa.
Lç
Adv
** 7v.
Gure arteko arartekoa eta bake ezarlea.
Ib. *** 3r.
Lege ezarlea.
Lç Iac 4, 12 (He, TB, Dv, Ol, Ker lege emaile, IBe legearen emaile, IBk legegile
).
Elektrika-argi ezarliak hasi dira berehala.
Herr 28-11-1957, 3.
(Con compl. vbal.).
Emazte hura debriaren huinpetan ezarlia, Maria da, Salbazaliaren Ama.
Ip Hil 8.
Aita Maintenu [teatro erakaslea], denen xutik ezartzalia eta gidatzalia.
Herr 5-5-1960, 1.
2.
(G, L, B, S),
ezarla (V),
isarle (R),
zarle (G-bet),
ezartzaila (
-ailla V-arr-oroz),
exerzale (Sal)
Ref.:
A (ezarle, ezarla, isarle, zarle, ezartzaila, exerzale);
Iz
ArOñ
(ezarla)
.
"
Ezarle, oficial tejero que extiende las tejas y ladrillos al sol"
A.
"
Zarle, oficial tejero encargado de colocar las tejas que hace otro"
Ib.
"
Esarla, en las tejerías, el que sacaba la teja del molde y la colocaba"
Iz
ArOñ
.
3.
(G, L, B, S ap. A
),
ezarla (V ap. A
),
ezartzaile (H).
Apostador.
"Qui met un enjeu"
H.
GEZUR-EZARLE.
Mentiroso. "Qui calomnie" H.
Neska gaiski esalaak ta guzur ezarlak.
fB Ic II 193.
MALDIZIO-EZARLE.
Maldiciente.
--Zer eranzun darue onelako maldizinoe ezarlak? --Ez eukela intenzinoe txarrik.
CrIc 60.