1.
(ein- G-azp-goi; Urt I 118, Lar (+ -nz-), Añ, H),
eginzale (G-nav (ein-), AN-ulz-arce, B, BN, Ae (-tz-), Sal; VocBN
),
egitzaile,
intzaile (G-nav),
intzale (AN-araq-ulz-erro),
egitaile (V-ger),
egiteile (V-ger),
eitaile (V-ger-gip)
Ref.:
A (eginzale);
EI
69;
Iz Ulz 432;
Ond Bac (intzaile)
.
Hacedor, agente; fabricante.
"Factor"
, "hacedor" Lar y Añ.
v. egile.
Zeruaren ta lurraren egitzallea.
Mg PAb 160 (puesto en boca de un guipuzcoano).
Ezbagaitu [on] egiten guzién eginzáleak.
LE Urt (ms.) 64r.
Sagardo txarrak, jauna? Bai!... gertatzen dira, ta ori da egiñtzalleen alperkeriz.
Sor Bar 80.
Agintzale ona, egintzale txarra.
(AN-ulz).
Inza EsZarr 1100 (que glosa: "asko agindu (itzeman) bai, baña ez bete").
Biño bakotxak berak in biar. --Biarko: eztut eginzaleik.
Iz Ulz 432.
2.
Actor.
Egintzalleak.
Sor Gabon 17.
3.
eginzale,
egintzalla.
(En composición).
Lege-egintzallak.
Itz Azald 211.
Arrera-on-eginzale aek.
Mok 19.
4.
eginzale.
(Con complementos referidos al vb. subyacente).
An iraungo zun bien artean onezkoak eginzale.
Etxde JJ 125.
EGINZALE TXIKI (R-is).
"Poco trabajador" Iz R 400.