(
V-oroz-arr ap. A; Lar, Añ (V), H),
desleitu,
deslaiatu.
Descuidar, abandonar; descarriarse.
"Descuidar"
y "abandonar" Lar.
Ezen pagatzen duzue mentharen eta ruaren eta belhar suerte guzien detxema eta deslaiatzen [sic] ditutzue yustizia eta Jainkoaren amodioa.
TB Lc 11, 42.
Gorputza itxi arimak eutsan deslaiturik.
AB AmaE 134.
(Part. en función de adj.).
"Oveja perdida, ardi galdua, deslaitua
"
Añ.
Zeure taldeko ardi galdu deslaitu au.
Añ
EL1
146 (tbn. Añ EL2 162).
Bildu ezinik euren almen ta zenzun deslaituak.
Añ
LoraS
96.