irio
1.
(H),
iriio,
irijo (Dv, A),
iriyo.
Hacer golpear, hacer chocar.
"Faire frapper"
Dv, que cita EZ Eliç (tbn. citado por Azkue).
"Faire tomber, renverser, abattre (proprement, faire battre la terre de son corps)"
H, que cita a Hm.
Cf. iraio. v. eraio.
Hire goratzeko asko / diat beheratuko, / asko galduko, askori / buruz lur iriioko.
(Ps 109, 6)
"Conquassabit"
.
EZ
Eliç
253s.
Anhitz naziori diot / buruz lur irioko.
(Ps 109, 6).
Hm 148.
Buruz arripilla iriyoko diat.
Or Mi 56.
2.
(SP (in m.), H (que citan el ej. de Harb).
Hacer tender, encaminar hacia.
Ama ona, irio iazozu ene akzione eta gogo guziari Jesus gana.
Harb (ed. 1690) 366 (no es descartable que se trate de errata por irion
).