Etim. Para su origen en lat. theca (cf. sul. théka ), v. FHV 257.
sense-1
1.
(gral.; SP (-kh-), VP 58r, Lar, Añ (V, G), Izt 18v, VocBN , Lcq 26, Dv, H),
laka,
leko (BN-lab)
Ref.:
A (leka, leko); ZMoso 65; Echaide Nav 92; Iz Ulz, Als, UrrAnz, ArOñ, To ; Satr VocP (zirtoin); Etxba Eib ; EAEL 77; Elexp Berg ; Gte Erd 289. Vaina, cápsula de legumbres y hortalizas; alubia verde. "Silique" SP. "Camisa, hollejo de semillas" Lar. "Vaina de legumbres", "silicua, vainita de cualquier fruto" Ib. "Botón, en las flores, lora motea, lora leká" Ib. "Mats txuriak, leká meedunak" Ib. (s.v. albillas; cf. Lcq 62: "Albillo, mats-txuria. [...] item. lekameduna"). "Vaina de legumbres; (V) zeruka, (G) leka; de habas, (V) lekea" Añ. "Enveloppe de graines, de fèves, de haricots, de pois qui ne sont pas encore bien formés et que l'on mange en sauce avant leur maturité" VocBN. "Mailhar lekak jatea, manger des haricots verts" Dv. "En V concretan la significación de leka o su sinónimo teka a la vaina que por su excesiva madurez no se come, llamando zeruka a la vaina tierna y comestible" A. "Chaucha o vaina. Quizá tenga relación con siliqua o vaina en Botánica" Garate Cont BAP 1949, 360. "Alubia verde" ZMoso 65. "Ilarren lekako zirtoin beltxa, mancha negra que a veces traen las alubias" Satr VocP (s.v. zirtoin). "Lekak, patategaz eta orixo naikuagaz, afari lege ederra. Zugatz onek lekia emoten dau" Etxba Eib. "1.º vaina, judía verde. Aurten karu dabill lekia. 2.º vaina, cápsula de las legumbres. Idarrak leka gutxi dauka aurten. Baba-leka, idar-leka, etab." Elexp Berg. Cf. VocNav s.v. leca. v. teka. Tr. La forma general es leka;leko no está documentado en los textos, y hay, salvo errata, un sólo ej. de laka en Ugalde.
Eta han nahi zukeen sabela bethe xerriek jaten zituzten leketarik. DvLc 15, 16 (Leon leketarik; Lç maginxa, TB theka, Or azkurri, IBk, BiblE ezkur).
Babarrun eta lekako ale sikuak. GipNek 1906, 43.
Leka eramantzazu ta ez dago alerik. AnabUsauri 90.
Txerriak yaten zituzten lekaz bete nai zukean bere sabela. IrYKBiz 300.
Maiatzik leunena / loren lekatara / mosu samurrez eldu [zan]. 'Las yemas de las rosas'
.LauxAB 36.
[Baba] aleak ondo bat eman; ondoak leka bat, / lekak aleño bat. OrEus 49.
Santu guzien egunetik eguerrietara aize ta euri gutxi, lekak ganbarara. (AN). AEY III 36.
Gari-aleak, babarrun-aleak ere alaxe, jalkitzen dira galburu edo lekatik. MAtxGazt 19.
Azia leka maltzurretan. IbiñVirgil 73.
Landatzeko haunitz tomate, haunitz biper eta leka. Etchebarne 118.
azpiadiera-1.1
(Fig.). Euzkerea da gure gogoaren leka. AtutxaMugarra(ap. DRA).
azpiadiera-1.2
Pepita, tumor en forma de vaina. Kenduko zion [oiloari] jestu gutiz mihiaren punttan idortu leka hura.LarreArtzainE 105.
azpiadiera-1.3
(V-m-gip, G-nav, B, L, BN; SP, LarDVC 177, VocBN.(s.v. manxa)Hb(baba-), H)
Ref.:
A (baba-); Lh (ilhar-); Ond Bac (baba-); Etxba Eib (baba-); Izeta BHizt2 (baba-). (Como segundo miembro de compuestos)."
Baba leka, gosse de fève"SP.
"
Ilhar lekak egosirik iaten direnak
"H.
"
Baba-lekak, vainitas, alubia verde. Baba-lekak, kipula eta orixuagaz, afari ederra
"Etxba Eib..
Zuhamu eder bat da hau [...] udarea, ilhar lekaren itxurako. JEBur 85n.
Abar leka samurrak dardar egitian / euri tantak dixuri oroldi ganian. "Las tiernas yemas"
.LauxBBa 90.
Lertu-zorian dira oraintxe baba-leka txigortuak. TAgUzt 277.
Artoari burua moztu baño len, emakume-aldrak biltzen ditue otartxoetara baba-leka igartuak. Ib. 290.
Babarrun lakak esku garbiekin aletzen oitua. UgaldeIltz 52.
azpiadiera-1.3.1
"Cagarruta, babaleka
"Lar(tbn. en Hb y H).
azpiadiera-1.3.2
Cf. VocNav: "Babaleca (despect.), bobalicón, soso. Suele aplicarse al alelado y al que habla lentamente con bobería o sosería (Pamplona)".
sense-2
2.(Vc, ... ap. A; Lar H)."Caxa de cuchillos, navajas"Lar.
"Vaina de instrumentos cortantes"A.
Gizon batek dauka ezpatia leka edo bainan sarturik. Astar I 68.
Ta ez baionetia / iñok sartu lekan (en la vaina).Ur(
inAfrika 75
).
Atera eban ezpatea bere lekatik. ItzAzald 122.
azpisarrera-1
LEKA HARITSU.
"Vainitas con fibra leñosa. Gaur ekarri dozuna, leka-aritsua" Etxba Eib.
azpisarrera-2
LEKA-HAZIDUN.
Que tiene vaina con semillas. Cf. lekazi. Abono berdetzat artzen diran landareak beti leka-azidunak behar dute izan. NekIr 26.
azpisarrera-3
LEKA-HAZIGABEKO.
Que no tiene vaina con semillas. Bear aundiko jangaia irabazten da, leka-azigabeko landareekin aidetik artu ezin litekena. NekIr 26.
azpisarrera-4
LEKA-BELAR.
"(G-to), acedera" A.
azpisarrera-5
LEKA BERDE(Ae, Sal ap. Echaide Nav 92). Alubia verde.
azpisarrera-6
LEKA-BIHI.
"(L-ain), legumbre" A.
azpisarrera-7
LEKA-GAUZA(V ap. A; Dv (V, s.v. lekazia)). Legumbre. Leka gauzak egositeko [ura]. UrDial 85 (It lekazi, Dv baratzekari, Ip belhar).
azpisarrera-8
LEKAN.
"Las flores están en botón, loreak lekan daude" Lar (s.v. botón).
azpisarrera-9
LEKA-PATATA(Pl.). "Judías verdes con patatas. Leka-patatak jan ezkero, bazkaixa eindda" Elexp Berg. "Lekapatatak (V-gip), lekak eta patatak (AN-gip)" Gte Erd 289.
azpisarrera-10
LEKA-SALDA(V-gip ap. Etxba Eib y Elexp Berg). Caldo de vainas. "Asierarako, leka-saldia" Etxba Eib.