Pertsona-izenak

- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Mikela - Pertsona-izenak - EODA

Mikela

Micaela (español), Michèlle (francés)
Sexo:
femenino 
Hipocorístico:
No 
Normativización:
publicación de la Comisión 

Del hebreo Mikha'el (¿quién como Dios?), que pasó al griego y latín como Michael. El arcángel San Miguel fue el capitán de los ángeles que derrotaron a Lucifer y en el Apocalipsis el guardián de la mujer que da a luz, símbolo de la Iglesia. Será el encargado de pesar las almas el día del juicio final. La devoción a San Miguel en Europa se propagó tras su aparición en el monte Gárgano (Italia). En Euskal Herria también se apareció en un monte, en Aralar, salvando a Teodosio del dragón. Lo hemos documentado por vez primera en Bidaurreta (Nafarroa / Navarra) en 1518 (Miquela). Variantes: Mariamikele, Mikaela, Mikele (Santoral vasco), Mikeleitza y Mikelitza.

  • miquela - (1350) CAR.PNAXIV , 344 B (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 24r A)
    (...)
    Miquela
    (...)

    Qué: Zergaduna
    Dónde: Vaynnos
    Origen: CAR.PNAXIV

  • pero martiniz de miquella - (1350) CAR.PNAXIV , 350 B (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 27v B)
    (...)
    Pero Martiniz de Miquella
    (...)

    Qué: Zergaduna
    Dónde: Bernedo
    Origen: CAR.PNAXIV

  • miquella - (1350) CAR.PNAXIV , 333 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 16v A)
    (...)
    Miquella
    (...)

    Qué: Zergaduna
    Dónde: Los Arquos, Quinnon de Roytegui
    Origen: CAR.PNAXIV

  • miquela - (1350) CAR.PNAXIV , 375 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 40v B)
    (...)
    Miquela, fija de Xemeno
    (...)

    Qué: Zergaduna
    Dónde: Soracoyz (Val de Maynneru)
    Origen: CAR.PNAXIV

  • mikela - (1921-1925) AZK.CPV , 0546. zkia. [0498], II. lib., 0678. or. [07. lib., 032. or.]
    (...)
    Ponte-izena [GI, Hernani, Ernaniko azokan]: Maria Mikela mires mas
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: AZK.CPV

  • mikela - (1921-1925) AZK.CPV , 0598. zkia., II. lib., 0730. or. [08. lib., 005. or.]
    (...)
    Ponte-izena [GI, Orio, Abenduan ogeian]: bat Joxepa zan eta bestea Mikela,
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: AZK.CPV

  • mikela - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 145. or.
    (...)
    Antroponimoa
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IÑ.SATR.PV

  • Mikela - (1983) SATR.EI.83 , 68 s.v. Mikele

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: SATR.EI.83

  • Mikela - (1994) IÑ.SAL.NANTR , 1420 or.
    (...)
    Migel, Migeliko, Migelko, Migelto, Migeltxo, Mieltxo, Migelon, Migela, Mikela, Mikel, Mikele, Mikeletxo, Mitxel, Mitxela, Mitxelko, Mitxeto: esperatzekoa zenez erdaratikako Migel oso ugaria da dokumentazioan, baina euskarako kidea (Mikele) ere oso arrunta da, eta ia beti bukaeran -e duela aurkitzen dugu, Mikel ere inoiz edo behin dokumentatuagatik; emakumeentzakoa Mikela da. Hipokoristikoetan maiztasun handia dute, besteak beste, Mitxel-ek, Mitxelko-k eta Mitxeto-k. Oikonimian, gainera, beste hauek ere aurkitzen ditugu Mikelexe, Mikelato, Mikeo, Mitxelki, Mixelto, Mitxeo, Mitxet, Mitxetoko.
    (...)

    Qué: pertsona izena
    Dónde:
    Origen: IÑ.SAL.NANTR

  • Mikelato - (1994) IÑ.SAL.NANTR , 1420 or.
    (...)
    Migel, Migeliko, Migelko, Migelto, Migeltxo, Mieltxo, Migelon, Migela, Mikela, Mikel, Mikele, Mikeletxo, Mitxel, Mitxela, Mitxelko, Mitxeto: esperatzekoa zenez erdaratikako Migel oso ugaria da dokumentazioan, baina euskarako kidea (Mikele) ere oso arrunta da, eta ia beti bukaeran -e duela aurkitzen dugu, Mikel ere inoiz edo behin dokumentatuagatik; emakumeentzakoa Mikela da. Hipokoristikoetan maiztasun handia dute, besteak beste, Mitxel-ek, Mitxelko-k eta Mitxeto-k. Oikonimian, gainera, beste hauek ere aurkitzen ditugu Mikelexe, Mikelato, Mikeo, Mitxelki, Mixelto, Mitxeo, Mitxet, Mitxetoko.
    (...)

    Qué: pertsona izena
    Dónde:
    Origen: IÑ.SAL.NANTR

  • mikela (em.): (gazt.) micaela - (2001) GOR.SAL.EIZ , 343

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: GOR.SAL.EIZ

  • mikela (em.): (fr.) michèlle - (2001) GOR.SAL.EIZ , 347

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: GOR.SAL.EIZ

  • mikela (em.) - (2001) GOR.SAL.EIZ , 281
    (...)
    Hebreerako Mikha'el ('nor Jainkoa bezala?') izena Michael bihurtu zen grezierako eta latineko itzulpenetan. Mikel goiaingerua deabruaren kontra borrokatu ziren aingeruen buru izan zen, eta Apokalipsian Eliza irudikatzen duen emakume erdi berriaren zaintzailea ere bai. Azkeneko judizioaren egunean arimak pisatzeko ardura izango du. VI. mendean Gargano (Italia) mendian azaldu zenetik zabaldu zen beraren alderako jaiera edo debozioa Europan. Euskal Herrian ere mendi batean agertu zen, Aralarren, eta Teodosio herensugeagandik salbatu zuen. Izen hau aurreneko aldiz Bidaurretan (Nafarroa) aurkitu dugu, 1518. urtean (Miquela). Aldaerak: Mariamikele, Mikaela, Mikele (Deun-ixendegi euzkotarra), Mikeleitza eta Mikelitza. // Del hebreo Mikha'el (¿quién como Dios?), que pasó al griego y latín como Michael. El arcángel San Miguel fue el capitán de los ángeles que derrotaron a Lucifer y en el Apocalipsis el guardián de la mujer que da a luz, símbolo de la Iglesia. Será el encargado de pesar las almas el día del juicio final. La devoción a San Miguel en Europa se propagó tras su aparición en el monte Gárgano (Italia). En Euskal Herria también se apareció en un monte, en Aralar, salvando a Teodosio del dragón. Lo hemos documentado por vez primera en Bidaurreta (Navarra) en 1518 (Miquela). Variantes: Mariamikele, Mikaela, Mikele (Santoral vasco), Mikeleitza y Mikelitza.
    (...)

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: GOR.SAL.EIZ

Del hebreo Mikha'el (¿quién como Dios?), que pasó al griego y latín como Michael. El arcángel San Miguel fue el capitán de los ángeles que derrotaron a Lucifer y en el Apocalipsis el guardián de la mujer que da a luz, símbolo de la Iglesia. Será el encargado de pesar las almas el día del juicio final. La devoción a San Miguel en Europa se propagó tras su aparición en el monte Gárgano (Italia). En Euskal Herria también se apareció en un monte, en Aralar, salvando a Teodosio del dragón. Lo hemos documentado por vez primera en Bidaurreta (Nafarroa / Navarra) en 1518 (Miquela). Variantes: Mariamikele, Mikaela, Mikele (Santoral vasco), Mikeleitza y Mikelitza.

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper