- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Elexalde - Deiturak - EODA

Elexalde

Elejalde (es), Elexalde (es), Lejalde (es)
    Normativización:
    publicación de la Comisión 
  • antonia de elejalde por martín de bustinza - (1620/05) PL.CCDUR , 261
    (...)
    Arteiz
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: PL.CCDUR

  • elejalde v. eleizalde - (1953 [1997]) M.AV , [202 (33)]
    (...)
    202. paragrafoa.- el(e)iza, elexa «iglesia»: Eleizalde, Eleizondo (Eleiztondo); Elecea, Elejaga, Elejalde, Elespe, Elexpuru, Elexpide, Elezgaray; Eliçaondo (Pamplona, 1350), Elízabeitia, Elizaga (Elissague, Lissague), Elizagarate, Elizagaray (Elissagaray), Elizalde (Elissalde. Elissalt), Elizaran (Lizaran), Elizazu, Elizondo, Elizpuru; Elichabe; Elissamburu, con nasal que puede no ser el suf. de genitivo (elizaren «de la iglesia»). En el ap. aezcoano Elizari tenemos elizari «pórtico» (Azkue, Aezkera, 117), de *eliza-iri, con pérdida disimilatoria de la primera i del suf. como atari «portal, atrio» (de *ata-iri «proximidad de la puerta»): cf. el top. del Aralar que a vulgaris apellatur Eçquiasso Atairia (1054-1076). Probablemente proceden de el(e)iza, con pérdida de la vocal inicial, los apellidos navarros medievales Leyçalde, Liçauerria (Liçabarría), Liçagorria (v. 406). Top. Elizagorria, Liza / Liçagorria, en Iranzu, hoy Lazagurría. Ap. Elizacoechea. 33. paragrafoa.- alde, «lado» «región» (roñe. sul. alt(h)e). Aldabelde (con -alde también como suf.; Aldabaldetrecu, etc.), Aldabe (Aldape, Althabe), Aldaco, Aldaeta (Aldeta), Aldaiturriaga, Aldalur, Aldanondo, Aldaola, Aldari, Aldasoro, Alday (Aldaiburu), Aldazabal; Aldecoa, Aldecogaray, Aldeiturriaga (Aldaturriaga). Su der. aldatz «cuesta» en Aldaz. Es muy usado también como sufijo: Arralde, Beralde, Goyalde, Mabiasalde, Mendialdea, Sagarralde, Zubialde, etc. Añádase Aldasolo (Vizcaya, 1575). No hay tal aldatz «cuesta»: los testimonios antiguos apuntan inconfundiblemente a aldeas, con -ts. Las dos primeras ediciones de esta obra adolecen, en cuanto al léxico, de una excesiva dependencia del Diccionario de Azkue, no contrastado con sus fuentes.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: M.AV

  • elejalde (elexalde) - (1956) M.IFOV , 176. or.
    (...)
    Los diptongos ai, ei son más inestables y se intercambian con alguna frecuencia; no es rara tampoco su alternancia con a, e y, sobre todo, i: [...] ap. Eleizalde, vizc. Elejalde (Elexalde); Elizondo (Nav.), Elizalde (barrio de Oyarzun, Guip.). Vasc. el(e)iza, elexa “iglesia”
    (...)

    Qué: Deitura
    Dónde:
    Origen: M.IFOV

  • elejalde: elexalde - (1992) DRPLV , IV, 220. or.
    (...)
    ELEXALDE deitura, erdal graphiaz Elejalde < Elexalde. Izen honetako baserri-izen batzu baino ez aipatzearren hona hemen Elexalde, Berriatun, Diman, Ibarrangeluan eta Ipazterren, Fog. 1704
    (...)

    Qué: Deitura
    Dónde:
    Origen: DRPLV

  • elexalde - (1992 [1995]) DRPLV , V, 217. or.
    (...)
    Bergara-ko Jardun Elkarte berak eskaturik Múgica deitura Muxika erara emaitea ondo dagoela deritzat. Izan-ere, gai hori "Miscellanea Toponymica et Anthroponymica. III" titulupeko lanean tratatu nuen "§3. Mendexa, Elexabarrieta, Oxinaga, eta abar" atalean, eta xerokopiatan Onomastikako kideei banatu ondoan De re philologica linguae uasconicae IV, Bilbao 1992, delakoan argitara nuen, 219 orr. eta hurrengoak, bertan Mendexa, Elexabarrieta, Elexabeitia, Elexaga, Elexalde, Elexoste, Oxinaga / Osinaga, Arexita, Arexola, Artaxo, Axubita, Garixo, Iruxo, Martixa, Muxika eta Urrexola deiturak ikertzen baitira, denak jatorrizko [j]-ik gabe agertzen direnak
    (...)

    Qué: Deitura
    Dónde:
    Origen: DRPLV

  • elissalt, elizalt, elizalde, elexalde - (1995) DRPLV , V, 221. or.
    (...)
    Edozein modutan ere Hegoaldean lriarte agertzen baldin bada, eta Ifarraldean Hiriart, bata h- gabe utzi behar da eta bestea h- duela, eta, jakina, Ifarraldekoa Hiriart, eta ez *Hiriarte, baldin-eta deitura bera Hiriarte vokal ta guzti ez bada, edo Bidart, eta ez *Bidarte, baldin-eta Bidarte ez bada, nahiz-eta azkena toponymo moduan euskaIdunen artean Bidarte den, zeren familia-izenok azken vokalik gabe hedatu eta stratifikatu baitira. Berdin gertatzen da Garat deiturarekin, Hegoaldean Garate, edota Elizalt formarekin, -Ifarraldean Elissalt izkribatzen baita-, baldin Elizalde ez bada, Hegoaldean Elizalde, Elexalde, eta abar. Azken-finean forma desberdinek jatorri desberdinetako familiak eta deiturak bereizteko balio dute, bereziki Ameriketan
    (...)

    Qué: Deitura
    Dónde:
    Origen: DRPLV

  • elejalde: elexalde - (1998) GOR.DEIT , 129

    Qué: Deitura
    Dónde: --
    Origen: GOR.DEIT

  • elexalde: elexalde - (1998) GOR.DEIT , 129

    Qué: Deitura
    Dónde: --
    Origen: GOR.DEIT

  • lejalde: elexalde - (1998) GOR.DEIT , 198

    Qué: Deitura
    Dónde: --
    Origen: GOR.DEIT

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper