- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Labekoaldea - Lugares - EODA

Labekoaldea (Paraje)

Entidad:
Orografia/Aurkintza
Normativización:
propuesta normativa de un(a) investigador(a) 
Dónde: Galipentzu
  • laberco aldea - (1645) NAN.PR.OIB , 25. k.
    (...)
    las que no estan sin senbrar en bardena en laberco aldea...afrenta al prado y al beo (sic) del Rio
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: OV.11

  • laberco aldea - (1645) OV.11 , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.TM

  • sobrelabecoaldea - (1691) -- , --
    (...)
    Mas otra pieza sobrelabecoaldea
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: OV.11

  • labecoaldea - (1691) OV.11 , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.TM

  • lavicaldea - (1981) SGE.50KART , 207

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.TM

  • labekoaldea - (1994) OV.11 , 419
    (...)
    Hemen labe izena (cf. Lergako Labeaga), -ko leku-genitiboa eta aldea posposizioa izan ditzakegu nahiz labe-ren txikigarritzat izan litekeen labeko (cf. Ychaurcoaldea, Urraulgoitiko Indurainen [Otra pieza...en el termino llamado Ychaurcoaldea", PRA-Irunberri, 3. k., 1709.], Areamendikoa, Iguraimendikoa Lergan...) eta aldea. Egungo Labikaldea [labìkaldéa] [Forma honetan oinarri hartuaz, Reta Janárizek (EHZE, 489. or.) toponimo hau bi zenbakiaz, ika 'etxea' (sic)-z eta alde 'ondo'-z osaturik dagoela dio. Hasierako La- hori erromantzezko artikulua da autore honen eritziz.] Bardena-n dago, Antoñanzas "corraliza"-n, Zarrakazteluko bidearen eta ugaldearen artean, La Cruceta eta El Paco de Vicentón-en erdian. Bertan orain laberik baden galdetu eta ezezko erantzuna jaso dugu Galipentzuko lurrak sakonki ezagutzen dituen Demetrio Arive jaunarengandik. Antzina larrea zegoen dermio honen eta Aragoa ugaldearen ondoan.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: OV.11

  • calera, la - (1994) OV.11 , 371
    (...)
    Reta Janárizek biltzen duen hau non dagoen ez dakigu [EHZE, 489. or.]. Euskaraz Gisutzea, Kisueta eta Labekoaldea ditugu Galipentzun.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: OV.11

  • labeko aldea - (1994) OV.11 , 85-86
    (...)
    [Dermio baten zatiketa. Aldea] A. Irigoyenen ustez alde, eta honen aldaera den aldai latin bulgarreko *altana-tik atera dira. Hona hemen autore honen hitzak: "de la misma manera que alde, 'lado', con variante residual aldai, y alden- en aldendu, 'separarse, marchar', procede del latin vulgar a partir de *altana, derivado de altus, -a-, -um, adquiriendo el sentido general de 'costado', cfr. Vizc. Aldean, 'a cuestas', como soinean" ["Cuestiones de toponimia vasca circumpirenaica", 202. or., ETTVC]. Gure irudiko aldea zenbaitetan 'aldaia', 'aldapa', 'aldatsa' izan daiteke (Aldea herri izenean, kasu), baina neke da onartzen hau latineko *altana-tik atera dela (ikus Ezporogiko Aldaiondoa sarreran dioguna). Posposizio gisa azaltzen deneko balioa hizkera arrunteko 'alderdi', 'albo', 'aldamen' da, baina halaz ere adiera bertsua bide duen ondoa-tik bereizi behar da, oinarri berari erantsita alderdi bana adierazten baitute bi izenok (ikus ondoa aztertzean dioguna). Aldea gehienetan zuzen-zuzenean elkartzen zaio oinarriari: Artadualdea (Eslaba), Astalorraldea (Moriones), Txirrialdea (Eslaba)... Baina behin edo beste -(e)ko leku-denborazko genitiboak lagundurik ere azaltzen da: Erbiñako aldea, Labeko aldea (Galipentzu). Azken hau, dena den, "labetto aldea"-tako ere har daiteke, -ko hori txikigarritzat joaz, baina lehena oso argia da.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: OV.11

  • labekoaldea - (1998) NA.TM , LIV, 140
    (...)
    OBS.- Según Patxi Salaberri (EAEATB), se encuentra en Bardena, en la Corraliza de Antoñanzas, entre el camino de Carcastillo y el río. No hay noticia de la existencia de hornos en este lugar. Como señala Patxi Salaberri, nos encontramos con las voces labe 'horno', -ko deisnencia de genitivo de lugar o sufijo diminutivo, alde 'lado', 'región' y el artículo -a. Kisulabe es uno de los nombres vascos de la calera u horno de cal. Ver en el glosario KISULABE [KISULABE: Vid GALTZINLABE > Galtzinlabe es uno de los nombres vascos de la calera u horno de cal. Según Rafael Carasatorre, se aprovechaban para construirlos los ribazos, en el que se practicaba una cavidad y se amontonaba leña de deshechos o limpias; encima de ella se disponían las piedras de cal en bóveda falsa. Durante tres días se alimentaba la combustión, y se dejaba enfriar otros tres días, tras de lo cual se podía disponer de la cal. Han sido corrientísimos hasta tiempos recientes, y al reutilizar constantemente los mismo puntos, han dejado muchos topónimos. La cal, en efecto, ha sido un elemento esencial en la vida tradicional,, ya que se usaba además de para componer el mortero (cal y arena), para desinfectar los cultivos, sobre todo el trigo]. En Gallipienzo existió el topónimo Kisueta, del vasco kisu 'cal' y el sufijo de lugar -eta, que nos habla de la explotación en esa localidad de la cal.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.TM

  • Labekoaldea - (2019) NA.TOF , 297254

    Qué: Espacio rústico
    Dónde: Gallipienzo / Galipentzu
    Origen: NA.TOF

  • labìkaldéa - (1992-1999) [NA.TM]
  • La Calera (?) (alónimo)
  • Labekoaldea (oficial)
  • Labekoaldea (español)
UTM:
ETRS89 30T X.630216 Y.4699056
Coordenadas:
Lon.1º25'0"W - Lat.42º25'58"N

Cartografía:

207-43-B4 [KAT.10]

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper