korrok
1.
"(Vc, Gc, B), onomat. del eructo"
A.
Cf. 1 korroka.
"
Zu beti korrok eta puzker
"
Izeta BHizt.
2.
"(R), onomat. del ruido de quebrar"
A.
KORROK EGIN (V, G, AN, B).
Ref.: A; Izeta BHizt.
a)
"Regoldar, eructar" A. "Etzazule holako korrokik in" Izeta BHizt.
b)
"(R), quebrar, romper" A.
c)
"(R), faltar a la palabra empeñada" A.