krokatu
1.
(
SP,
Lar,
Añ,
H,
A),
korkatu (
H).
"
Krokatzea, inclinare"
SP.
"(Hacerse) corcobado"
Lar.
"Gibado"
Lar, Añ.
"Devenir bossu"
H.
"2.º jorobarse; 3.º encorvarse"
A.
Pouvreau, Harriet y Azkue citan a Leiçarraga.
[Emaztea] zen krokatua eta neholetan ere ezin xuxent zeiten.
Lç Lc 13, 11 (He, TB, Oteiza, Dv e IBk mak(h)urtua, Ol korapillotuta, Ker makur-makur eginda, Leon, IBe konkortua).
"
Sagarrez krokatua, chargé de pommes. Adar erlez krokatua, branche qui est courbé sous le poids d'un essaim d'abeilles"
H.
2.
(O-SP 227→SP, A).
Enganchar(se).
3.
"
Korkatzea, mettre le foin que l'on séche en meules plus ou moins grandes (Villafranque). Syn. korkoinatzea
"
H.