(...)
Las oclusivas sonoras, empleando este término en el sentido limitado que más abajo se indica, se conservan por lo general, tanto en posición inicial como en interior de palabra: // Γέβαλα (Ptol.), actual Guevara, Guebara (Ál.). // Heredia (Ál.), doc. Deredia, Heredia < herediu, pl. heredia. Cf. también Δηούα (Ptol.), actual Deva, río y población en Guip. // Como es sabido, lo que llamamos oclusivas sonoras se realizan como oclusivas o espirantes, según la posición, con una distribución muy parecida a la del español de hoy. La pronunciación fricativa de la b está claramente descrita por Oihenart a mediados del siglo XVII. // No hay indicios que apoyen la presunción de que el vasco medieval distinguiera entre -b- oclusiva y -u- (-v-) fricativa como el cast. de aquella época. En los documentos se emplean casi indistintamente las dos letras (Zabal- y Zaval-, Ibar- e Ivar-, -barri y -varri, etc.), lo que parece probar que no había más que un fonema y que la realización corriente de este en posición intervocálica era una fricativa
(...)
Zer: Toponimoen osagaia Non: Euskal Herria Jatorria:
M.IFOV
(...)
El pequeño elenco de voces vascas pretende ayudar al investigador que no conoce esta lengua; pero no es un vocabulario de toponimia conteniendo conceptos, definiciones y equivalencias axiomáticos, ni pretende recoger modalidades linguisticas o dialectales, ni definiciones puntuales, exactas, académicas, válidas para todo tiempo y todo el País. Si entre los adjetivos consta Abrigado (‘Beroki) no se pretende afirmar que todo Beroki sea un abrigo. Un labrador de la Ribera dirá que Abrigo es un alar; uno de la montaña, que fue Belar-toki, Beloki (‘lugar de hierba’). Agerri, Agirre aparece con el significado de ‘Cara a’, que sigue teniendo en toda Iruñerria, y no con el más original y generalizado de ‘lugar elevado y dominante’ (a veces fortificado con fines defensivos).
(...)
Zer: Leku-izenak Non: Euskal Herria Jatorria:
JIM.ESTN
(...)
IV. Encuesta toponomástica [en Euskera, núm. 33, Bilbao: Euskaltzaindia, 1988, pp. 289-301] (...) 14.1.1. Cara a... (Agerri, Agerru, Agirre. V. gr. Oiz agirre; San Migel agerru).
(...)
Zer: Leku-izenak, osagaia Non: Euskal Herria Jatorria:
JIM.ESTN
(...)
Toponymo hau hutsik ager daiteke, artikulua daramala, lbarra erara, nahiz adjektivo batekin, guren, luze, gutxi, zabal, eta abar, edo konposizioko lehenengo elementu moduan
(...)
Zer: Toponimoen osagaia Non: Euskal Herria Jatorria:
DRPLV
(...)
La toponymie basque, tout comme le lexique qui a emprunté aire au roman, ne nomme pas directement l’air et les vents, mais un ensemble de réalités en relation avec l’exposition et les traits climatiques et thermiques caractéristiques de l’emplacement de la maison et du domaine: points cardinaux (lesquels en basque nomment aussi les vents), climat et température, degré de clarté et d’obscurité. Ces noms, le plus souvent associés à aguerre nommant une position dégagée, donc sensible à la variation climatique, restent, par rapport à l’ensemble de la domonymie, relativement peu répandus, et parfois d’identification incertaine
(...)
Zer: Toponimoa, deitura Non: Euskal Herria Jatorria:
ORP.MAISMED
Egilea: CASSINI, César Françoise & CASSINI, Jacques Dominique
Titulua: Carte de Cassini [Carte de l'Académie]
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea:
Tokia: Paris
Data: 1756-1815
Erreferentzia:
Oharrak: 1:86400 eskalako 181 orrik osatzen dute mapa hau, Frantziako zaharrena. Euskal Herria honako lau orri hauetan kokatzen da: 107 Orthez, 108 Pau, 139 Bayonne eta 140 Saint-Jean-Pied-de-Port.
BAB eremuari dagokion jatorrizko orria (139) Baionako Udal Artxibategietan kontsulta daiteke. Signatura: C.238
Jacques Dominique Cassini (1748-1845) né à Paris, membre de l'Académie des sciences. Il achève la publication de la carte.
C'est à l'initiative de Louis XV (roi de 1715 à 1774), impressionné par le travail cartographique réalisé en Flandre, qu'est levée la première carte géométrique du Royaume de France.
Les cartes ont été réalisées à l'échelle "d'une ligne pour cent toises", soit 1/86400e
Les levés commenceront en 1760 et se termineront en 1789.
La publication sera retardée par les événements de la Révolution pour n'être achevée qu'en 1815.
La carte de Cassini servira de référence aux cartographies des principales nations européennes pendant la première moitié du XIXe siècle.
Mota: kartografia
Erauzketa: partziala
Alorra: dokumentazioa
IP.KAT.Z - Napoleonen katastroa edo Katastro zaharra
Laburdura: IP.KAT.Z
Egilea:
Titulua: Napoleonen katastroa edo Katastro zaharra
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Frantziako Estatua
Tokia: Paris
Data: 1830-1840
Erreferentzia:
Oharrak: Lekukotza batzuek TA erreferentzia daramate eta Tableau d'Assemblage (?) esan nahi du.
La planche TA correspond au tableau d'assemblage
LE CADASTRE NAPOLEONIEN, Origine historique :
La loi du 15 septembre 1807 donna naissance au cadastre parcellaire appelé communément « napoléonien », composé d’états de sections, de matrices de propriétés bâties et non bâties, et de plans. Napoléon voulait en faire à la fois un instrument juridique, pour établir la possession du sol, et un outil fiscal qui permettait d’imposer équitablement les citoyens aux contributions foncières.
La rénovation générale des plans cadastraux napoléoniens fut prescrite par la loi du 16 avril 1930, en raison de la transformation du paysage foncier. Elle n’intervint effectivement que quelques années plus tard, entre 1950 et 1970. Les plans napoléoniens ont donc été une référence pendant plus d’un siècle.
Dans les Basses-Pyrénées…
--------------------------------
L’élaboration de ces derniers, dans notre département, commença en 1810 et se poursuivit, dans un premier temps, jusqu’en 1818. Après une interruption de 10 ans, sauf pour le canton de Garlin où l’opération se déroula jusqu’en 1825, les travaux reprirent en 1828 pour s’achever en 1846.
Chaque commune fut morcelée en plusieurs sections portant individuellement une lettre alphabétique (A, B, C,…). A l’intérieur de chaque section les parcelles sont numérotées de 1 à n. La vue d’ensemble du territoire communal est appelée tableau d’assemblage (TA).
Les édifices publics (mairie, églises…) sont indiqués par la couleur bleue, les édifices privés (maisons, granges…) le sont en rose.
Au total, ce sont 1762 feuilles de plan pour 159 communes du Pays basque et 2763 feuilles de plan pour 398 communes du Béarn qui furent relevées.
Il convient de noter que les échelles utilisées furent variables, compte tenu des différences de morcellement des communes (1/1000, 1/1250, 1/2500, 1/4000, 1/10000, 1/16000, 1/20000, 1/24000).
Le cadastre napoléonien en ligne :
--------------------------------------
Les plans originaux, aquarellés pour la plupart, sont conservés au Service départemental des Archives. La fréquence de leur consultation en salle de lecture a provoqué des détériorations. C’est pourquoi, dans un souci de préservation des documents, le Conseil général a procédé en 2000 à la numérisation du cadastre.
Le cadastre napoléonien est utilisé par différents chercheurs intéressés, soit par le développement de l’industrie, de l’habitat et des voies de communication, soit par des renseignements plus concrets de limites de propriétés et de chemins de servitude.
Outre sa consultation en salle de lecture sur ordinateur, à partir duquel sont proposées des sorties papier couleur au format A3, le cadastre napoléonien est désormais accessible en ligne.
Mota: artxibategia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
IP.TOP.IKER - Iparraldeko Toponimia ikerketa
Laburdura: IP.TOP.IKER
Egilea: Askoren artean
Titulua: Iparraldeko Toponimia ikerketa
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea:
Tokia:
Data: 2005
Erreferentzia:
Oharrak: Erreferentzietan LLAP ageri denean, "lekuan lekuko arautze proposamena" esan nahi da: aholkulari gisa, nork bere jatorrizko inguru geografikoan, Jean Haritxelharrek, Piarres Xarritonek, Txomin Peillenek, Jean Louis Davantek eta Txarles Videgainek egin zituzten proposamen hauek.
BBAP ageri denean, ordea, hurrengo urratsa izan zen "behin-behineko arautze proposamena" esan nahi da: ikerketaren ondorioz, eta informazio guztia ikusirik, egindako lehenbiziko arautze proposamena izan zen, gero Onomastika batzordeari pasatu zitzaiona (egilea: Beñat Oihartzabal?).
Lan horretan emandako behin-betiko proposamenen kasuan, ordea, jatorrizko datu-basean erregistroak zuen zenbakia (Lekukodea) ematen da erreferentzia gisara, modu honetan, behar balitz, lotura hori berrezarri ahal izan dadin
Mota: datu baseak
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
CB.MAT - Materiales para una historia de la lengua vasca en su relación con la latina
Laburdura: CB.MAT
Egilea: CARO BAROJA, Julio
Titulua: Materiales para una historia de la lengua vasca en su relación con la latina
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Txertoa
Tokia: Donostia
Data: 1990 [1945]
Erreferentzia:
Oharrak: Salamancako Unibertsitatea, Salamanca, 1945.
Izen propioak erauzi ditu liburutik, Euskaltzaindiko Gasteizko ordezkaritzako Itziar Rekaldek. Ondoren, IV. Kapitulutik aurrerako informazio onomastikoa ere jaso du ECO zerbitzuko Patxi Galék, baita 66-82 orrietan datozen izenak ere. Hala ere, orrialdeak, exhaustibitatea eta oharren egokitasuna ere konprobatu beharko lirateke, akats eta gabezia batzuk aurkitu direlako.
Mota: bibliografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: hizkuntza azterketa
M.IFOV - Introducción fonética a la onomástica vasca
Laburdura: M.IFOV
Egilea: MITXELENA ELIZALT, Koldo
Titulua: Introducción fonética a la onomástica vasca
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria: 1905
Argitaletxea:
Tokia:
Data: 1956
Erreferentzia: XXIV (1956), 167-186 eta 331-362
Oharrak:
Mota: artikuluak
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: hizkuntza azterketa
IP.KAT.B - Katastro berria edo gaurkoa
Laburdura: IP.KAT.B
Egilea:
Titulua: Katastro berria edo gaurkoa
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Frantziako Estatua
Tokia: Paris
Data: 1970
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: artxibategia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
IGNF.25 - Carte topographique
Laburdura: IGNF.25
Egilea: Institut Géographique National
Titulua: Carte topographique
Lan oharra: 1:25000
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Institut Géographique National
Tokia: Paris
Data: 1981-1987
Erreferentzia:
Oharrak: Kuadrikula ofizialaren araberako mapetan errotulaturik ageri diren adierazpide guztiak jaso dira, mapa zehatzaren erreferentzia jasoz. ECO zerbitzuko Patxi Galék eginiko erauzketa.
Mota: kartografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
JIM.ESTN - Estudios de toponimia navarra
Laburdura: JIM.ESTN
Egilea: JIMENO JURÍO, José María [Roldán Jimeno Aranguren & David Mariezkurrena Iturmendi]
Titulua: Estudios de toponimia navarra
Lan oharra:
Paratzailea: Roldán Jimeno Aranguren & David Mariezkurrena Iturmendi
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Pamiela
Tokia: Iruñea
Data: 2004
Erreferentzia:
Oharrak: Liburuak Jose Maria Jimeno Juríok idatzitako zenbait artikuluren bilduma da, hil ondoan berrargitaratua. ECO zerbitzuak eginiko migrazioa. Liburuaren orrialdea (edota ohar zenbakia) ematen da erreferentzia gisa, baina edozein kasutan ere kontsulta daiteke jatorrizko artikuluaren identifikazioa "testuingurua"n jaso baita.
Badago Patxi Salaberrik eta Roldán Jimenok paratutako edizio eguneratua: Obras Completas de José María Jimeno Jurío 40, Pamiela, 2012.
Mota: bibliografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
DRPLV - De re philologica linguae vasconicae
Laburdura: DRPLV
Egilea: IRIGOIEN ETXEBARRIA, Alfontso (zuz.)
Titulua: De re philologica linguae vasconicae
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Deustuko Unibertsitatea
Tokia: Bilbo
Data: 1986-1995
Erreferentzia:
Oharrak: Alfonso Irigoien Etxebarria irakasleak zuzendurik, bost liburuki plazaratu ziren (I-1986, II-1987, III-1990, IV-1992 eta V-1995). Artikuluetako asko beste nonbaitetik hartuak dira. Halakoetan saiatu gara jatorrizko erreferentziak ematen, hala nola "Euskera" aldizkarikoak, Euskalarien nazioarteko jardunaldiak (Bilbao, 1981), eta abar.
Mota: aldizkariak
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: hizkuntza azterketa
ORP.MAISMED - Les noms des maisons médiévales en Labourd, Basse-Navarre et Soule
Laburdura: ORP.MAISMED
Egilea: ORPUSTAN, Jean-Baptiste
Titulua: Les noms des maisons médiévales en Labourd, Basse-Navarre et Soule
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Izpegi
Tokia: Baigorri
Data: 2000
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: bibliografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
IGNF.TDAT - Toponimia datutegia
Laburdura: IGNF.TDAT
Egilea: Institut Géographique National
Titulua: Toponimia datutegia
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Institut Géographique National
Tokia: Paris
Data: 2005
Erreferentzia:
Oharrak: Institut Géographique National delakoak emandako datutegia. Erreferentzia legez, kartografia ofizialaren orrialde-zenbakia ematen da
Mota: kartografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
OB.AG - Batzar agiriak
Laburdura: OB.AG
Egilea: Euskaltzaindiko Onomastika Batzordea
Titulua: Batzar agiriak
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Onomastika batzordeko agiritegia
Tokia: Bilbo
Data:
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: artxibategia
Erauzketa: partziala
Alorra: arautzea
Lege-oharra
Corpus onomastiko honetan, hirugarrenen lanen edukiak sartu dira, arloan ospea eta gaitasuna dutelako. Ondorio horretarako, behar diren baimenak eta lizentziak eskatu ditu Euskaltzaindiak, eta, horrenbestez, behar diren jabetza intelektualeko eskubideak eskuratu, oker edo hutsik ezean. Edukiren batek hirugarrenen eskubideak hausten dituela uste baduzu, eman iezaiozu berehala horren berri Euskaltzaindiari (honako helbide elektroniko honetara idatziz: info@euskaltzaindia.eus), beharrezko neurriak berehala har daitezen.