zarpa
1.
(V-gip ap. Elexp Berg
; Lar, Añ),
xarpa.
Zarpa; mano (en sentido peyor.).
"Esku handi eta heltzerakoan min ematen dutenez esana. Jode, orrek jauzkak zarpak
"
Elexp Berg.
.
Zeruko ejerzizioakin deabruen zarpetatik atera ta Jainkoari eman ziozkan [estudianteak]
.
Cb SIgn 60.
Samurregia zuten / [katu] gaisoak biotza, / aiei emateko / zarpaz eriotza.
It Fab 27.
Tximuak txartela bere xarpatartean zebillkin bitartean Bixentari otzikara sartu zitzaion.
JAIraz Bizia 99.
Ta gaitz-erdi, lizarrak bakarrik balira iñorenari zaña edo zarpa erasten diotenak. Orrelakoak ankabikotan bai ote diran? Bai amaika.
Munita 46.
2.
(Lcq 42→A),
txarpa (AN-5vill ap. Lcq 42
→
A
).
"Estolón, zarpa asidero, renuevos o brotes que salen de los tallos y sirven para arraigar las plantas rastreras, [...] erroa, zarpa, que equivale a garra de animal, y en esta localidad txarpa
"
Lcq 42.
Zarpa gutxidun landara.
EEs 1916, 338.
Zain-muturrak moztu bear zaizkio, zarpa bost zentimetro bat luze utziaz.
Ib. 338.
Zarpa oneko belarra da ori!
(G-goi).
Inza Eusk
1972, 94.
3.
"
Txerri-belar, hierba marítima, muy de agrado para los cerdos. [...] Era una hierba abundante en la bahía de Lezo. Son como xarpak gizenak [sic], con muchas ramificaciones, como los brazos de un pulpo. Al reventar una de esas ramificaciones o dedos produce una pequeña explosión 'plast' arrojando el agua que contiene en esa hinchazón"
Garbiz Lezo 57 y nota.