bedeinkatze: iz.(acción del verbo 'bedeinkatu') bendición;
horrek ez du bedeinkatzerik behar: eso no necesita bendición
Jesusek ogi bedeinkatze harekin ogi hura bere haragi egin eta jatera eman zien: Jesús con aquella bendición del pan, convertió aquel pan en su carne, y les dió a comer