seinalatzaile
1.
(
-eñ- Añ),
seinalatzale (
T-L),
siñalatzaile (
Urt),
señalazale (
S ap. Lrq
).
(El) que muestra, indica.
"Censor, [...] nor nor den siñalatzáillea
"
Urt IV 392.
"Mostrador, el que muestra"
Añ.
"
Señalazale, qui signale"
Lrq (s.v. senale).
"Signaleur"
T-L.
Erlojubátek, ona izatekós, ónak beártu ez solamente barnéko erruédak, baitaré señalazállea, ta dándak ongi eman.LE Urt ms. 46v.
2.
Asignador, el que destina.
"Adsignator, señalatzaillea
"
Urt I 239.
3.
"
Señalatzallea, marcador"
VP
87r.
4.
siñalatzaile.
Apuntador de teatro.
Siñalatzallea edo apuntadoria.
Sor Gabon 17.