egarle
1.
(S ap. Lrq
; Dv),
egartzaile (Dv).
(El) que soporta; (el) que carga.
"Qui tient un enfant sur les fonts baptismaux"
Lrq.
Eginbidia gatik gaitz egarliak.
Bp I 51.
Maite dütianak bere kürütxiaren egarle lagün nahi dütü.
Ib. II 33.
2.
(S ap. Lrq
).
Usuario, (el) que utiliza.
3.
"Emprunteur"
Dv.