hera
1.
(G-azp-goi, L, B, BN-baig-lab ap. A; Lar, VocBN, Dv, H, VocB, Foix ap. Lh),
ere (Lar).
Molleja.
"Molleja, [...], eraa, erea
"
Lar.
"Gésier ou portemanteau [sic] des animaux volatiles"
VocBN
.
"1. gésier. 2. (par ext.) estomac puissant qui digère toute chose et supporte les plus fortes quantités d'aliments. Zer herako gizona, quel étonnant estomac d'homme!"
H.
"Mollera [sic] donde deposita la gallina las piedrecitas"
VocB
.
v. gera.
2.
Hígado.
Aingeruak gomendatu zioen Tobiari aldaratzeaz arrain haren bihotza, haren hera eta haren mina.
(Tob 6, 5).
Lg I 44 (Dv gibela).
3.
"Fel, hiel"
Sb-Urq.
4.
"
Era, bolsa o membrana envoltoria del ovario de los peces, de que se valen los pescadores para raba"
A Apend.
.