eztarrigaitz
1.
(AN-5vill ap. A
),
estalkaitz ( VocB
.(-kitz)A),
iztergaitz (Sal ap. A
).
Tráquea (hablando de comida o bebida que se introduce en ella).
"
Estalkitzetik [sic] gan zait ura eta eztulak eman, se me ha ido el agua por la tráquea y me ha producido tos"
VocB
A, que da la forma estalkaitz.
"
Iztergaitz, gargüero, parte superior de la traquearteria"
A.
v. KONTRAKO EZTARRI.
2.
"
Iztergaitz (Sal), envidia. Iztergaitz diakok korrek besteari
"
A.
No puede descartarse su relación con izterbegi.