hortzikara
1.
(B ap. A
).
"Crugir de dientes"
A.
Ortzak joanarren ortzikara nongoa da.
Iñarra Euskalduna
1897, 148 (ap. DRA
).
Bota morroi ori, negarra ta ortzikara besterik eztagoan illuntasunetara.
Urruz JBDei
1919, 373.
2.
(G-bet ap. Zt
, G-azp; Añ).
"Dentera, (V) agin ikara; (G) o[r]tz ikara
"
Añ.
"
Ortzikara, dentera"
Zt (comunicación personal).
v. 2 hozki.