hostar
1.
(
L, Ae(o-)
ap. A
).
"Rama fresca, leña provista de hojas"
A.
"
Ostar (L-ain, Ae), mosquero"
A.
2.
"
Ostar (B), follaje"
A.
Ez dok ikusten begi-aurrean / Txoria abesten ostarran?
Ker ( in
Onaind MEOE 764
).
3.
"
Hostar, primavera (Darric)"
DRA.
.
"
Ostara (ostern), primavera gótica"
Garate Cont,
RIEV 1935, 352.
v. ostaro.