baltsa
1.
(
V-gip, G, AN, Ae, Sal, R; -ls- SP, Lar),
balxa (
S),
paltsa (
-ls- S)
Ref.:
A (balsa, baltsa, balxa, palsa);
VocPir
103;
Bon-Ond 138;
EAEL
119
.
Balsa; charco.
"Étang (O)"
SP ( O Not 48).
"Balsa"
Lar.
"Embalsadero, batsa [sic, seguramente errata por balsa], aintzira, zingira
"
Ib.
"
Balsa (AN, LE), pozo, piscina"
A.
"(V-gip, G), pozos entre peñas, formados de nieve derretida"
A.
"
Balxa (Sc), lugar pantanoso"
Ib.
"
Palsa (S), charco"
Ib.
Zertáko dabila múnduko bálsa ta ur zikinetán?
LE (
in
BOEanm 58
).
Putzu edo baltsa geldirik egonez urrindatu bat iduri dutela.
AR 66.
Biheramenian orano hur palsak ezin agortuz ziren.
SGrat 24.
(V-gip, G, AN-larr, B, L-ain, BN, S),
baltza (V-gip).
"Nieve aporcachada"
A.
"
Baltza bat, baltzia, mezcla de agua y nieve en el suelo"
Iz ArOñ. "Elur baltsa, nieve medio derretida" Asp Leiz.
.
"Elurra urtzean egiten den ur- edo lohi-putzua"
ZestErret
.
Elur-baltsetan sabeleraiño sartuta.
AZink 132.
Cantidad de líquido.
Olio milagrosoa eman, ta begietan ta animan suabidade andi bat sentitu zuen. Bigarren egunean olioaz eman, ta zorne edo umore ori izugarrizko balsa andi bat begietatik bota zuen.
Cb Just 66.
2.
(G-azp; Ht VocGr, Arch VocGr, Hb, Foix (-ls-), Dv, H, A),
paltsa (ph- H).
Barro, lodo.
"Boue, parta, baltsa
"
Ht VocGr 335.
"Bourbe"
Dv.
"Boue"
Foix.
"Lohia, lokatza"
ZestErret
.
v. maltsa.
Bihur zaiten amorea gatik zure autorra ganat zeinak formatu baitzaitu lurrezko baltsatik.
JesBih 459.
Iesus deitzen duten hark baltsa guti bat eginik, hartaz begiak pherekatu darozkit.
HeH Io 9, 11 (He basa, TB, Dv, EvS lohi).
3.
(-ls- Sal, R ap. A),
paltza
(phalza VocBN A).
"Sang coagulé"
VocBN. "Balsa (Sal, R), coágulo de sangre" A.
4.
paltza
(ph- Foix ap. Lh). "Matière grasse" Lh.
5.
paltza
(ph- Foix ap. Lh). "Fumier" Lh.
BALTSA EGIN.
"Rebalsar, basa, balsaegin; balsatu" Lar.
BALTSA-LEIZE.
Laguna.
[Etxe] arren lékuan eginzé lagúna edo balsa-lezebát memoriatáko.
LE JMSB 96.