eltxar
1.
(
BN ap. Lh
),
eltzar (
-lz- SP→A).
Avispa.
"Guêpe"
SP.
"Var. de lozer, lezor
"
A.
v. abadota.
eltzar.
"Gros moucheron. Syn. eultzarra, euli-tzarra
"
H.
"Moustique" (S) EAEL 100. v. eltxo.
2.
(
V-oroz-arr-ger-m-gip, G-azp-goi, Sal, S, R-uzt; Foix),
eltzar (
R; VocBN, H (-lz- BN)),
iltxar (
G-azp)
Ref.:
A (eltxar, eltzar); Lh (eltxar); Iz ArOñ (eltxárra), IzG 205.
Cresa, queresa, moscarda; gusanillo.
"Petit insecte blanc qui se forme sur la viande qui passe et qui commence a se gâter"
VocBN
.
"Insecte provenant de vers qui naissent sur fromage, viande gâté"
H.
"1.º (V-m), gusanillo de las marismas. [...] 3.º (V-m-gip, G-azp-goi), mosca que pica y hace podrir las carnes. 4.º (V-oroz-arr-ger-m), triquina, gusanillo del tocino. [...] 6.º (V-ger), bacteria, gusano de cadáveres. 7.º (V-ger-m, Sal, Sc, R-uzt), gusano blanco de viandas rancias"
A.
"
Ãrak eltzarretarik, eltzarrak elu-kaketarik egiten dra (R-uzt), los gusanos se hacen de los gusanillos"
Ib.
"Asticot"
Foix.
"
Euli aundixak jo dau: salen gusanos 'eltxarrak'"
Iz
ArOñ
.
"Larva de mosca (en la carne, etc.)"
IzG
205.
Larva (de la abeja).
(Erle) langilek ume edo eltxarren bazka apailatzen dute.
Herr 3-8-1959 (ap. DRA
).
Gusano xilófago.
Etxeak ere bazun / pipi ta eltxarra, / bosteun urte zituna / izan bear zarra.
Insausti 131.
3.
"(G-goi-bet), cagarruta de ovejas"
A.
4.
"(V-m, G-azp-to-nav), caries"
A.
v. euli.