(
BN ap. A
; O-SPAd 882,
SP,
VocBN
,
Dv,
H),
inkaratu (
S ap. A
; Foix ap.
Lh.).
Apuntar (a); disponerse (a); amenazar.
"Hausser la main ou l'arme pour frapper; il signifie aussi mirer ou assouplir (Ax 270)"
SP.
"Prendre des allures pour une action, néanmoins sans l'exécuter"
VocBN
.
"Envisager une chose à faire, calculer, considérer les moyens de l'exécuter, etc"
H.
Duvoisin, aunque cita a Pouvreau para el significado de 'apuntar', traduce "tendre à" el ej. de Axular.
Lehenbizitik hartu dugun xedeari ahal bezanbat aurthikitzen diogula, hari iarraikitzen gatzaitzala, hartara destatzen eta enkaratzen garela.
Ax 270 (V 181).
Inkara joitera, emaztia ezkapa.
AstLas 33.
Entres saintü hurak inkaratürik direnian, katolikoen artian ezta behar burkhidegorik.
ArmUs 1896, 98.
(ap. DRA)
enkaritu (Dv→A).
"(BN-bard), oser"
Dv.