goihera
1.
(
Lecl,
H),
goihara (
S ap. A
).
"Peu profond"
Lecl.
"
Hegi apalak dütian zieta goihara da
"
A.
Etxe bathian zimendiak goihera edo flako badira.
AR 65.
(En la expr. irria goihera, 'sonrisa a flor de labios').
Orduan beharriak erne tuzte, irria prest, samur eta goihara <goj hara>.
ES 196.
Gazte niz et' alagera, / bai et' erria goihera, / kuntent, irus, alagera, deüsek ez egiten phena.
(S).
FlorC
97.
Bunéta büín, ería goihéa.
"Le sourire à fleur de lèvres"
.
Lrq Larraja RIEV 1931, 235.
Alagera zen, berjitez, erria goihea, eta maite zutian eskualduneen ohidurak.
Herr
1-2-1951, 3.
2.
goihara (
S ap. A
),
goihere (
(
A
)).
(Tiempo) sereno, agradable.
goihara (A),
goihere (Dv→A).
"Gai, joyeux, serein, en parlant du temps et des personnes"
Dv.
"Franco, abierto de carácter"
A.
3.
"
Goihara (Sc), esbelto"
A.
4.
(Sust.).
Alegría.
Ene izpiritua goiherez jauzten da ene Jainko salbatzailearen baithan.
Dv Lc 1, 47 (Lç alegeratu da
).
GOIHERATIK.
Superficialmente.
Arruntian, heben beno goiheratikago erabilten die ogi ereiteko tresna.
Eskual 30-10-1908 (ap. DRA
).