goitegi
1.
koitigi (Lar Sup→H).
"Cena"
Lar Sup (seguramente por 'cenáculo'; v. FDA 71s).
2.
(V-ger),
goitigi (V-arr)
Ref.:
A; AEF 1926, 77.
"Desván sobre el pajar en las aldeas"
A.
Etxolaren goitegira igo zen.
Or Mi 87.
3.
"(V-ple-arr-oroz), jaula de seto en el techo de la cocina, para curar quesos, frutas, viandas"
A.
4.
Morada elevada.
Bioz-xapalak dira Zure egoitza, ta ez dira erorten, Zu baitzera aien goitegi.
Or Aitork 338.