larreratu
1.
(G, AN, L, BN, S ap. A
; Lar, Dv, H).
Ir a los pastos; llevar a pastar.
"Repastar, berriz [...] alarazi, larreratu
"
Lar.
"
Larreratu ginen, nous allâmes, sortîmes, arrivâmes à la lande"
H.
"Irse a la dehesa"
A.
Jaikitzen nauk egunero ardiak larreratzeko.
Etxde JJ 29.
2.
"(BN), ponerse en convalecencia"
A.
3.
larraatu
(G-goi). "Esparcir, desperdigar" JMB At.