dindil
(B, L-ain ap. A
),
ddinddil (L-sar ap. A
).
Colgajo de carne, carne colgante (lóbulo, úvula, etc.); colgante (en gral.).
"Lóbulo de la oreja"
, "campanilla del velo del paladar", "las carúnculas (barbas) del gallo", "colgajo, péndulo" A.
v. dindullu, gingil
(2)
.
An Zaldibiko Okerra --agoten belarri, / dindil aundiak eta sudurra ere larri--.
"De grandes lóbulos"
.
Or Eus 15.
Zillar-dindillaz atea eta / urregorrizko giltzea.
SMitx Aranz 73.