otabar
Onom.:
La pieza llamada de Otarbarça. (1390) Arzam 379.
Surarscuruzeta e Otavarra. (1394) Ib. 379.
1.
(-th- O-SP 231→SP, Dv).
Árgoma.
"
Othabarrak, jauneaux"
O-SP.
2.
(V, G, -th- BN, S ap. A).
"Residuos de árgoma. Otabarra lango ogi latza
"
A.