1.
(L-ain, BN-mix, Sal, S, R-uzt ap. A
; Lecl, Dv, H),
gaingaila (R-uzt ap. A
).
Colgante de carne (úvula, lóbulo, etc.).
"Luette"
Lecl.
"
Gangaila ou gingila, luette; lobe de l'oreille; barbe du coq. Pour mieux distinguer, l'on dit souvent aho-gaingaila, luette, beharri-gangaila, lobe"
Dv.
"Úvula, campanilla de la garganta"
A.
"(S), barba del gallo"
Ib.
"(S), lóbulo de la oreja"
Ib.
v. gingil
(2).
2.
gangail
(V-ple-arr-oroz),
gaingil
(G-to, AN-gip). Ref.: A; A EY IV 244; JMB MitV 407; CEEN 1972, 29. Escrófula. "Cierta erupción cutánea" A. "Ciertas hinchazones o infartos del cuello" JMB MitV 407. v. 2 angaila,
gangailen, gingil.
Oraintxe burutu oi dauz bere [aztruak] gangail-osaketa, txaplata ta eratsiak.
Onaind STeresa 46.