(BN-mix, S; Gèze, VocBN
, Dv, A, T-L),
borosta (S; Gèze, Dv, Foix),
borfosta (Darric ap. DRA
.),
bosta (S; Foix)
Ref.:
A (borosta, bosta, brosta); Primorena 9; Lrq /boósta/
.
Matorral, maleza.
"Broussaille"
Gèze, T-L.
"
Borosta ou brosta, buisson, lieu couvert de menue broussaille"
Dv.
"Buisson"
y "brousailles" Foix.
"Buisson, broussaille. Étym.: béarn. brouste, ce qui peut brouter, sous les buissons (feuillages et herbes)"
Lrq.
Cf. porroska. v. sasi.
Ezkapi direnetarik, bada ere lezetara eroririk, borosta mardorik zolan bathürik, hantik sendo elkhi diradienetarik.
Egiat 251.
Iratze-gorri pean, kasu onjoari, / Brosta barnean aldiz, lo den herbiari!
Barb Piar II 120.
Gordatzen girade kokot / oihantto eta brostetan / Hantik egünaz egoiten / etsaien zerraka guaitan.
Casve SGrazi 138.
Pentzeko belar-soroeri itzal egin zezakeen brosta, hostaila edo sasikirik ez.
Larre ArtzainE 53.
BELAR-BROSTA.
Manojo de hierba.
Esku batez hartzen du belhar brosta bat eta bertzeaz nahi luke lore miresgarria beretu.
Etcheb MGaric 30 (ap. DRA).