1.
(L, BN, S ap. A
; SP, Urt, Lar, VocBN
, Hb, Dv, H, Foix ap. Lh.),
ehoile (Ht VocGr, Lecl, Hb, H),
egaile (B ap. A
),
eheile (Hb, H),
eraile (L-côte-ain, BN-ciz ap. EI 325).
Tejedor.
"Barbaricarius, [...] urre zillhar oihal ehailea
"
Urt III 262.
"Tisserand"
EI
325.
v. ehule.
Ene egunak lasterrago iragan dira ehaileak haria ebakitzen duen baino.
Dv Iob 7, 6 (Ker eule).
Badakit ere non den ehaille bat zeruko izar guzien itzulikak gogoz dakizkiena.
Atheka 133.
Ehailetan ez dute sinheste phorrorik.
Elzb Po 220.
Hala nola ehaile trebearen eskuetan irazkia eta bilba elkharrekin trebeskatzen baitire.
Arb Igand 15.
Irutea joan da... Ez da nehon ja ehoilerik.
EGAlm 1900, 24.
(ap. DRA)
Ene aita ehailea zian, eta hemendik tira, handik tira, egiten zitian athorra batzu!
Barb Leg 144.
Ehule lan.
Bibl Ex 39, 22.
2.
(
S ap. Lrq
),
ehoile (
SP).
(El)que muele; molinero.
"(Hb), qui rosse"
Lh.
3.
"
Ehaile, eheile, ehoile, animal qui marche portant ses jambes en dehors, de côté, ou d'une manière non ordinaire"
H.
4.
Tejedor (insecto).
"Genre d'insecte aptère qui marche sur la surface des eaux"
H s.v.
ehaile.