1.
iresle (
Lar,
Añ (G, AN),
Dv ( A),
H,
Lh),
iretsle (
SP),
irunsle (
Lar,
Añ (V)),
irunzle (
Lar).
Devorador; voraz (sentidos prop. y fig.).
"Avaleur"
SP.
"Engullidor"
Lar.
"Tragador"
Lar, Añ.
"1.º avaleur, quin mange et boit avec avidité. 2.º qui avale; qui dévore, dissipe, dépense follement; qui dévore, consume, engloutit. Su ireslea, feu dévorant. Leze ireslea, grotte engloutissant. Lur ireslea, terre qui dévore ses habitantes, qui absorbe"
H.
"Glotón, devorador"
A.
"1.º avaleur, glouton, goulu. Gizon iresleak diru guti [...]. 3.º qui consume, engloutit. Itsaso ireslea
"
Lh.
v. irensgarri.
Bizi othe zinatezke arduraki bethi dirauten khar hetan eta su iretsle hartan?
SP Phil 57 (He 59 iretslle, ed. 1853, 49 iretsle; v. tbn. su iresle (Is 33, 14) en LE Doc 271 (Ur iretsitzalle, Dv erregarri, Ol ireskor, Ker kiskaltzaille), Dh 168 y Gy Visites 109 (ap. Dv); hay su irasle "ignis edax", sin duda errata por ires-, en Or Aitork 104).
Bere egarri salo ta irenslea.
Arr Bearg 20 (ap. DRA
).
Obena aldi-mende gaizto iresleari egoziten nion.
(Quijote IX).
Or RIEV
1929, 6 (AIr RIEV 1928, 599 gauza guzien iresle; Anab ib. 608 iretsi, Ldi RIEV 1929, 207 jale
).
Zuk gordetzen duzu gizon iresleak atzeman eziñiko abartxoren bat.
Or Mi 3.
Eguzki ireslearen sua.
Zait Plat 76.
(Con compl. en gen.).
Que traga.
Bere itzen irensle edo / mamu ta illobi da.
Gand Elorri 174.
(Como segundo miembro de comp.).
"
Odol iresle, buveur de sang, vampire"
Dv.
"2.º qui dévore, dissipe, dépense follement. Etxe iresle horrek, ce ruine-maison. [...] 5.º qui dévore ses peines, les affronts. Holako afruntu ireslerik ez dut oraino aurkhitu
"
Lh.
Gezurtia bezalako gezur-iresle guti da.
Lf Murtuts 9.
Gizon-iresle handi eta handiak dire orai xixpa eta kanoiak.
Zerb Azk 25.