I .
(Adj.).
1.
(L, BN; SP, H)
Ref.:
A;
Lh
.
(Lo) que está en su punto, maduro (para comer).
"Tendre"
SP (que cita a Ax).
"
Sagar, udari, aran... sasoalak, pommes, poires, prunes mûres. Oraino ez dira fruituak sasoal, [...]"
H.
"
Sagar sasoalak, manzanas sanas"
A.
Ahuntz-umea, gazte deiño, on da iateko, samur da, uxter da, sasoal da: ordea galtzen du adinak.
Ax 97 (V 66; tbn., con alguna ligera variación, en ES 182).
Justiziazko fruitu sasoal bat ekhartzen diote horla nekhatuak izan direnei.
He He 12, 11 (que se aparta de "pacatissimum" ('pacífico') de la Vulgata
).
2.
(
L, BN; H),
sasual (
L; Dv)
Ref.:
A (sasoal, sasual);
Lh
.
Sano.
"Sain, de bonne santé"
Dv.
"
Muthil sasoal sasoal bat da zure semea, votre fils est un garçon de bonne mine, qui annonce la santé et la bonté"
H.
"
Gizon sasoalik baizen ez zuten hartzen armadetako
"
Lh.
Orobat ilea ilhun eta hartzi duen idia ez da itxuraz sasual.
Dv Lab 236.
Eta hedatu zuen [besoa], eta bertzea bezain sasual egin zitzaioen.
Dv Mt 12, 13 (Ip, SalabBN, IBk sendo, Ur sendatuta, Samper perfet, Ol sendorik, Leon on, Arriand osasuntsu, Or onik, Ker osatuta, IBe sendaturik
).
Sasual direnek ez dute midiku beharrik.
Dv Lc 5, 31.
Sasoal egonen [familia Frantzian], aintzina [gobernuak] laguntzen badu.
SoEg Herr
19-3-1959, 1.
"De bonne venue, qui annonce la vigueur. Beha horko pinpirin sasoaleri, regardez ces vigoureux bourgeons"
Lh.
3.
(L, BN ap. Lh
; H).
Sano, que sienta bien.
"
Edari sasoala, liqueur beinfaisante"
Lh.
4.
(L, BN, S ap. Lh
).
"Tranquille, calme. Haurra sasoala ez izanik ere, ez da gaixtoa
"
Lh (que atribuye además a Hb la var.
sosoal, pero en éste solo hay sosoaldu).
5.
sasual
(Hb). "Satisfaisant, qui contente" Hb.