1.
(V-ger),
tuntuiz (V-ger-m)
Ref.:
A (tuntuiz);
Ort Voc; Holmer ApuntV
.
"Boya que se emplea en la pesca del besugo para tener pendiente el aparejo"
A.
"
Tuntuxe, baliza del palangre. Es un flotador de hojalata de forma cónica y de cuyo vértice pende la terza sumergida en el agua"
Ort Voc. Cf. Ort Oroig 118: "Por dos tuntuxes de hojalata... seis pesetas". Cf. Otx 38: "Tuntuiz esaten eutsen ezixenez, zaparrote-lodikotia ixanez ganera, buruban ule garau bat bera be ezeukalako".
Atso lodi, buia (boya) edo tuntuiza lako lepo zabaldun, sur-txiki bat ikusi neban.
A Txirrist 26.
Tresak botata [...] buia edo kulubisa (tuntuxa) deritzan tresna, tresa-kordelari lotzen zioten, ziaro ondoratu etzedin ta seguru eukitzeagatik.
Elizdo EEs
1925, 247.
Sare, zakil, arraun, tretza, tuntux eta apariyuak.
Ort Oroig 103.
2.
"
Tuntux, erderazko polangre [sic, ¿por 'palangre'?]"
A Ezale
1897, 377b.
3.
"
Tuntuiz (G-azp), botijo"
A.
4.
tuntuix.
Tripa de embarazada.
Artaloraneko neskea... neba zarrak il nai... tuntuixa... amaika amaika ta erdiko!... gitxien uste dana.
Erkiag Arran 151.