Etim. Para su relación con mokil, etc., v. FHV 273.
1.
(Lcc, Lar Sup→H (+ -kh-)).
"Pella redonda, sokila
"
Lcc.
"Pella, sokila
"
Lar Sup.
.
2.
(H; -kh- O-SP 231, SP, H, Hb, H),
sukil (AN-erro, L, B; Urt I 430, Dv, VocB; -kh- O-SP 231, SP, H),
sukuil (-kh- H (s.v. sukhila))
Ref.:
A (sukil);
EI
383;
Izeta BHizt2 (sukil)
.
"Sokhilla edo sukhilla, grosse souche qui entretient le feu" SP. "Aggerere trabes, sukhillak sura biltzea, [...] sukhillak súan ezártzea" Urt I 430. "Bûche contre laquelle on appuie le feu" Dv. "Tronco que se pone detrás del fuego en lugar de plancha" VocB. "Tronco que arde en el hogar" A. "Zortzi egunez iraun bear du sukilarrek egunero errez (AN-erro)" EI 383. "Sukila da Lapurdin sugibelekoa erraiten diotena" Lf GH 1969, 355. Cf. subil.
Eta eznazazula egotz nola sukhill iharra.
EZ Man II 71.
Egur ihar, tronko, sokhil ezdeusetako eta etxatzeko bat baizen.
SP Imit III 55, 6.
3.
(G-goi; Lar, Añ (G), Hb, H),
zokil (AN-gip),
sukil (AN-gip)
Ref.:
EEs 1921, 140; JMB At; Garbiz Lezo 295; BU Arano (zokil).
"Terrón"
Lar, Añ.
"
Sokhilak iotzea, haustea, battre, briser les mottes"
H.
"
Sukil, terrón que se forma en la heredades. Le llaman así en Oyarzun, a diferencia de otros pueblos en donde se le denomina sokor
"
SMuj EEs
1921, 140.
"Terrón grande"
BU Arano.
v. soki,
zokor, zohi.
Kanpoko sokillen gañean izerditurik, larrañean lo egin duan nekatzalle gizagaxoak.
Izt D 151.
Zoia, zotala, sokilla.
Izt C 234 (en una lista de nombres de tierra y productos de agricultura).
Artoa jan, sokilla jo.
Ag Kr 122.
Gero sokilla txikitutzeko / pasarik sokor-mazua.
J. Ganboa
in Onaind MEOE 398.
Etxe-atzeko soloan egoan, sokillak apurtuten.
Bilbao IpuiB 166.
Ez dot lur gañez bein be sokillik irauli.
Onaind EG
1955 (5-12), 82.
Soroa aitzurtu bearra ta atergabe sokil io-bearra.
Ibiñ
Virgil
90.
Atxurrakin sokil mokorrak autsi.
Ib. 71.
Amaika sokil koskor tiria uan nere aita zana.
Ataño
TxanKan
67.
4.
"Base o madero vertical empotrado en el suelo de los yunques de mano y de las claveras"
GoiBur
282.
"Una gargara de clavo de carro, con su suquilla y zello"
(1718).
Ib. 282.
5.
"
Sukil (AN?), piezas de madera que se ponen en el arado para fijar en ellas las púas"
A.
6.
"Héron cendré, oiseau"
Hb.
Cf. Lar "pella", que tiene en cast. también el sdo. de 'ardea, tipo de garza'.
SOKIL-ENBOR.
"Sukil-onbor, tronco que arde en el hogar. Sukil-onbor yorie" Izeta BHizt2.
SOKIL-KOSKOR.
Terrón, tormo.
Amaika sokil koskor tiria uan nere aita zana, ez beti oso poliki gañera.
Ataño
TxanKan
67.
SOKIL-LEKU.
"Lugar donde se coloca el tronco en el hogar. Sukil-lekuen ederki kokatu de onborra" Izeta BHizt2.