1.
eleizbide,
elizabide.
"Educación religiosa"
DRA
.
Doktriñia erakutsijaz gañera emoten eutseen [gurasuak seme-alabai] Eleisbidia.
JJMg BasEsc (ed. 1845) 172.
Seme alabei adiuntzaz doktrinia erakutsi ta Eleisbide ona emon ezpadeutsezu.
JJMg Egunoro 156.
2.
(V-gip, B),
elizabide
(BN-baig-ciz),
elexbide
(msOch 9),
eleizbire.
Ref.: A EY I 214; Etxba Eib (eliz-bidia); Garm LexEV 413 y 414.
Camino de la iglesia.
"El camino que conduce a la iglesia y siguen los entierros del caserío. Eliz-bidiak konpondu biarra dabe eta auzolanera deittu biarko jakue ballekueri
"
Etxba Eib.
"Camino que seguía la comitiva fúnebre, desde la casa del difunto a la iglesia"
Garm LexEV 413.
v. ELIZAKO BIDE.
Eliz-bidea artzen zenduan / zeuganatuten doneak, / eskariakaz ibittuteko / zeure naibage guztiak.
Echta Jos 353.
Hil-harri biribilak ba dire oraino Eskual-Herrian, [...] elizabide xendretan zangoen lehergarri ezarriak.
GH 1922, 553.
Elizbidea ezin igarokoa badago, inguruko bide edo lekuetatik joan diteke parrokoa gorputz illarekin edo beste sakramentuak eramatera.
EgutAr 6-6-1960 (ap. DRA
).
Goiz goizetikan / asiko zan trikitia, / eleiz-birian martxa jotzeko / oso soñu egokia.
Uzt Sas 105.
3.
"
Elizabide (B), obligación de poner luz en las sepulturas antiguas del interior de los templos"
A.
4.
Harpe ondoko eliz-bidetan / (eskuan denek argia), / kantuz dabiltza, kantuz gauez gau / erranez Agur Maria.
Iratz "Nun zer den Lurde" (ap. DRA, que lo traduce por "procesión").
ELIZBIDEZ.
Religiosamente, de forma religiosa; por la iglesia.
Ez du Eliz bidez ibilli ta zerura nai, bataioz eman zuen hitza ta Jangoikoaren legeak eskatzen duena egiten ez duenak.
Mb IArg I 71.
Gure gurasoak bezela, Eliza-bidez egin ditzagun gure itz-emateak.
NEtx LBB 45.