1.
(V-gip, AN-araq, L; -ph- O-SP 223, SP (sin trad.), Arch UFH; Lar, Aq 1139,736, Dv (s.v. ebakitza), H),
epaitz (BN-baig),
epeitz (AN-araq),
epagitza (Añ),
epaintza (L)
Ref.:
A (epaitz, epaitza);
Iz
ArOñ
(epaitza);
Lh (epaitza, epaintza);
Satr VocP (epeitz)
.
Corte; siega. "Ephaitza, coupe" O-SP 223 (en el ms. original se lee <-aitca>, sin duda error). "Sección" Lar y Añ. "Derrabadura, [...], buztan epaitza" Lar. "Action de couper, trancher, faucher. Syn. ephaia" H. "Se llama también epeitz al corte que previamente se da a un árbol por el costado hacia el que se quiere tirar" Satr VocP.
Epaitza ematen zaion aldera erortzen da arbola.
(AN-araq).
EZBB
I 96.
2.
(L ap. Lh
; Dv).
"
Ephaitza, région, division partielle en un territoire, lieu spécialement propre à... Mendialdea da toki huntako ephaitzarik hoberena, le côté de la montagne est la meilleure partie de ce lieu. Nahi baduzu otsoa ikhusi, zoazi oihanera; oihanak dire otsoen ephaitzak, [...] les fôrets sont les régions des loups"
Dv.
Ephaitza bakhotxean ikhusteko da zein abere mota den hangotzat on.
Dv Dial 73 (It erri bakoitzean).
Aurkhintza oihantsuetan ez da hezetasuna galtzen ephaitza biphiletan bezala.
Dv Lab 312.
Herioaren itzaleko ephaitzetan jarriak zaudezenei.
Dv Mt 4, 16 (Lç, Samper rejione, He, TB, Ip herri, Echn lur, Ur alderri).
Yondoni Leon, gure epaitza zure odolaz gorritu duzuna.
ExIzp (1857) 470 (ap. DRA
).
Ernio mendiatzeko epaitzetatik itxasoa ere agiri dala.
Aran SIgn 76.
3.
(L-ain ap. A
),
epaintza (BN-baig ap. A
).
Precipicio.
v. epaizulo.
4.
(V-gip).
"La línea saliente de un terreno; egixa (?) (G-azp)"
Iz UrrAnz.
"
Epaitza, mendi-epaitza, la línea divisoria de dos vertientes del monte"
Iz
ArOñ
.
v. 1 epai
(4).
Epaitz ortan billatu nuan igaz basakatu aapie.
"En esa peña resquebrajada, hendida"
.
Ayerb EEs
1915, 223.
5.
"Fauchée ['lo que siega un hombre en un día, tajo']"
H.
v. epaile
(6).
6.
"
Epeitz (AN-araq), lote de leña que se da a cada vecino en los montes comunales"
Satr VocP.
Cf. VocNav: "Epáiz. Lote de árboles que es asignado a cada casa del pueblo y que señala el montero (Valles de Odieta, Ulzama, Juslapeña)", "hacer epáiz: hacer leña en el monte del común en auzalán los vecinos del pueblo, para repartírsela después a partes iguales (Idoate)";
v. tbn. s.v. epaises.
7.
"Tocón, lo que queda cortado el tronco"
Lar.