1.
(V-ger-arr-oroz-m-gip; Ast Apol
),
lopa,
lupe (V-ger),
lupu
Ref.:
A;
Ort Voc; Iz
ArOñ
.
"Llamamos lopia a la morcilla gruesa"
Ast Apol 259.
"Morcillón"
A.
"
Lopie, morcilla de exageradas proporciones"
Ort Voc.
"El embutido mayor (de oveja)"
Iz
ArOñ
.
"
Lupe [...], zerriaren hertze lodiarekin egiten den "
mortzille" berezi bat" (V-ger) P.
Salaburu (comunicación personal).
Belarzuriari [...] ikusten jakozan zati edo gauzaak [...]. Estartekua, lopia o lopetua, gibela.
Mg PAb 86s.
Ardi-lope edo buzkantz asko egosten zeuzkan pazi aundi bat zegoan laratzetik zintzilik.
EEs 1917, 55.
Bota zauen neskato zarrentxue buskantz bat erosten denda batera, ta ekartzun zerikusizko lopa eder bat.
Ort Oroig 128.
[Zerriaren] buzkantza, lupua, odoleste gozoa.
Arti MaldanB 201.
2.
"Gros, gras"
H.
"
Auso, Lope, Marti. Izen oetatik datoz beren seme ta ondorengoak [...]. Lope orobat da euskarazkoa eta adierazten du dala lodia, gizena, lotua edo sortatua"
Izt C 20.
Miña ederra lur peko, andre ederra ekiko, lope txapar ondoko. Zer da?
Garral EEs
1915, 92.