I .
(Sust.).
1.
(Lar→H).
"Hijuela con que se ensancha lo que viene estrecho"
Lar.
"Ensanchas en el vestido, lasaigarriak, zabalgarriak
"
Ib.
2.
(Chaho, H),
lasagarri.
Cosa que tranquiliza, relaja.
Ona emen, lozorroak artuta amets izugarri asko egiten zituelako ikaraz oira joan nai etzuen ume bati lagun batzuek erakutsi zioten lasagarria.
Mok EEs
1924, 106.
Negu luzeko kezkak saiestu ta an dizute gogo-lasaigarri, egon-leku zoragarria.NEtx Antz 154.
II .
(Adj.).
1.
"Laxativo"
Lar.
2.
"Qui est propre à causer du relâchement, de la négligence, à rendre libre, débordé, dissolu dans les manières, dans les mœurs"
H.
Esango dituztela itz berdeak ta eman gazteai konseju gaizto lasaigarriak.
Mg CC 172.
3.
"Qui peut être lâché, détendu, desserré, détaché, délié, dénoué, élargi, rendu ample"
H.