I.
(Adj.).
xaplan.
Plano, llano.
Esan dirazu ze txarro nai dezun [...]. Xaplana edo luzea da? Urdin argia edo illuna?
ArgEgut 1935, 96.
Berekin ditu ingudean txaplan-izaerak, hegadun astuntasun ertzatua.
"Tiene del yunque las calidades planas"
.
MEIG
IX 126.
(en colab. con NEtx)
Lerro zuzenen moltso barreiatuei, azal txalplanen [sic, seguramente errata por txapl-] legez kanpoko mozketak erantzuten diete.
Ib. 125.
II.
(Sust.).
1.
Aplanamiento.
[Ontziaren] ipurdiak zuan txaplana, zakarrarte artan sartzen zan, eta buelta osoko uztai bat sartuta seguratzen zan au.
JAzpiroz 113.
2.
"Rebaje lateral a media madera que se hacía antaño en las juntas de las tablas"
GoiBur
286.
"60 codos de tablazón con chaplanas o escarpas"
(1752).
Ib. 286.