Etim. Se trata de un préstamo: cf. lat. vespa ; v. SHLV 512 y FHV 253.
(V, G, AN-gip; Dv (sin trad.), H),
ezpare,
ezpada (V, G, B, BN, R; Dv, sin trad.),
espara (V-ple-gip, G; SP, O-SPAd 883, O-SP 228, H),
espada (V-gip; H),
espare (BN, S; VocBN
, H),
lespada (L-ain, BN-lab-baig; H),
lespara (L),
lezpada (S; Dv s.v. ezpara
)
Ref.:
A (espara, espare, ezpaada, ezpara, lespada);
Lrq (espare);
Lh (lezpada);
Iz
ArOñ
(éspara, ezpadia);
Elexp Berg (ezpada);
EAEL
99
.
Tábano. "Esparak, mouches longues qui se laissent prendre et qu'on a peine de chasser" O-SP 228. "Le dijo el dicho acusado que era una mosca, que en su lengua vulgar bascongada le llaman espara" (Betelu, 1679) ReinEusk 155. "Taon" H. "Espara, tábano" A. "Lespada, lespara, mosca verduzca" Ib. "Lezpada (S, Foix), var. de lespada" Lh. "Espari (S, Foix), mouche de cheval" Ib. (tal vez tema deducido de det. esparia). "Éspara bat, ésparia, mosca que chupa sangre a las vacas" Iz ArOñ. v. 2 ezpata, ezpe, ezpateuli.
Deusik ez du [artxipoteak] lakasta eta lespada (edo beltzuntza) baino maiteago.
Dass-Eliss GH
1923, 597.
Saietsean ezpareak miztokatu balu, ez uan erneago jarkiko ta zutituko.
TAg GaGo 72.
Ezpareak eztenkatu dun zezena bezela zutitu zan.
TAg Uzt 47.
Ostikoz eta muturrez uxatzen zituen abereak ezpare ta eulien zulatu miñak.
Ib. 268.
Ezparak bialdu eutsezanean.
Ker Ps 78, 45 (Dv ulieria, Ol ezpe ziztzikari, Or 77, 45 euliak).
Beldurtiarentzat uli guziak lespada.
EZBB I 65.
Uli-lesparen ausikien erdian.
Larre ArtzainE 60.
EZPARA-MALETA.
"Espare-maleta (BN), tábano pequeño" A.
EZPARA URDIN.
"Espara-urdin (V-ple), tábano pequeño" A.