1.
(c. sg. A),
okerzale (-kh- S ap. Lrq
).
"Torcedor"
A.
"Qui se tord; qui tord"
Lrq.
2.
(
-kh
- Dv).
"Celui qui fait détourner, qui fait déranger"
Dv.
3.
"(c.), pervertidor"
A.
Indar eta sena Arenak dira: / Arenak, okertua eta okertzallea.
Ol Iob 12, 16 (Ker okertzaille; BiblE engainatzaile).
4.
(
-kh
- L, BN ap. Lh; -kh- Dv).
"Éborgneur"
Dv.
5.
(G, AN ap. A
).
(El) que siembra discordia.
ZUZEN-OKERTZAILE
(El) que estropea lo que está bien.
Nahasmendu hori [...] zuzen-okertzaileek berek sortu dute [...], gero oker-zuzentzaile ager daitezen.
MEIG VIII 37.