Etim. El elemento que en los dialectos orientales se añade a ahari (como tbn., de forma parecida, a aker, zamari ), acaso compuesto (-zartz con -zantz seguramente secundario, -zatz, etc.), es de origen oscuro. Acaso entra -zar (< zahar ) en su formación.
sense-1
(BN, S, R; SP( A); ahartzatzS; H),
aharzartz (S; ahartzartz S; Gèze),
ahatzartz (S; VocBN, Gèze),
ahatzatz (BN, S; VocBN, H),
ahazartz (L; ArchVocGr, Hb(-rz-), Dv(S)),
ahazatz (H),
ahazaz (S; Hb),
arzantz (Sal; artz- AN-egüés-erro, Ae, Sal),
artzartz (S),
arzatz (R; artzatzR-uzt)
Ref.:
VocPir 421; Bon-Ond 142; A (ahartzartz, ahatzartz, ahazartz, arzantz, artzartza); Inza EEs 1915, 210; Lh (aharzartz, ahatzartz); Lrq /ãhãrcárc/; Iz R 393. Carnero. "Bélier. Aharia, capitán de manada. Carnero" SP que cita a Oihenart. "Bélier" SP, VocBN, Gèze, Dv y Lrq. "Ahazarz, bélier, gros bélier; le père de l'agneau" Hb (cf. ib.: "Ahatzartz, gardien de troupeau. Etym.: ahari-artzain, pasteur de moutons", sin duda error). "Morueco, carnero padre" A. "Artzantza esaten diote [Erron] ariari, ta aria, osatua danean" Inza EEs 1915, 210. Lhande añade: "Ahazarz (Hb), pasteur", seguramente debido a error. Cf. akerzaunz(a), zamaltzatz. v. ahari. Asuri saldo batarik zuatzan bi arzatz eskapatruk ardietra. Mdg 169.
Bertan tratatu zein arzatzek, eta erranzabein Otsoari.Ib. 169.
Ahüñemendi Españako ahatzartz batek tokatürik jauzi dela Mauleko plazaren erdiala. EOnAlm 27-4-1906 (ap. DRA
).