(HeH Voc , A), hegaztegi (L ap. A; Dv, H), hegasti (A), hegaztei .
Tejado. v. teilatu. Tr. Documentado al Norte desde Etcheberri de Ziburu, tbn. aparece en algunos meridionales del s. XX. La forma hegasti, que aparece en HeH Lc 12, 3 y recoge Azkue, podría tal vez ser una errata (cf. infra Mc 2, 4; cf. tbn. hegastegi en HeH Voc).
Monasterium Santa Maria de Egaztegia. (Becerro Antiguo de Leire, 1057). FLV 1977, 137. Karraio bakharrak nola / Hegatztegi gorean. EZ Eliç 334. Barraiatu zuten hegastegia. HeH Mc 2, 4 (He estalkia). Hegastegi ahantzi edo dorre zaharretan egiten dituzte bere lo, ohatze eta umeak. Hb Egia 140. Arkhako hegaztegia idekirik. Dv Gen 8, 13 (Urt estalkia, Ur tapa, Ol sapaia, Ker sabaia, Bibl estalgia). Hegastegiko zur-arteak usteltzen ditu. Arb Igand 46. Hegastegiari zagon zurubiaren gain gainerat igana. JE Bur 16. Hegaztei gorri. Ox 108. Egastijan (tellatuban) eguan zulotik. Altuna 20. Egaztegi (tellatu) puska bat kendu zuten. Ir YKBiz 89. Hegaztegi-gainean dena. Leon Mt 24, 17.
(L-sar-ain). Ref.: Bon; A. "Alero de la casa" A.
"(L-ain), hueco que queda entre los cabrios bajo el tejado" A.
"Hegaztegi [...] (B), cornisa bajo el alero del tejado" A.